151 dies sense comparèixer a l'hemicicle: qui ha controlat el Govern en funcions?

BarcelonaCatalunya ha viscut aquest divendres el desenllaç de les negociacions d'investidura amb la decisió d'Esquerra d'investir Salvador Illa. Però, mentre aquests pactes es cuinaven, el Govern en funcions dels republicans ha hagut de continuar gestionant el dia a dia a l'administració catalana a l'espera que un nou inquilí arribi a la Generalitat. Ara bé, fa 151 dies que no en dona explicacions davant del ple: l'última sessió de control al Parlament va ser el 6 de març, marcada per la posició del president Pere Aragonès sobre el Hard Rock abans de la votació fallida dels pressupostos que va precipitar la convocatòria d'eleccions. Malgrat la insistència d'una part de l'oposició perquè Aragonès traslladi de viva veu a l'hemicicle què s'ha fet i què no en aquests mesos, el període ordinari de sessions ha acabat sense que això s'hagi produït. Qui ha fiscalitzat, doncs, la feina de l'executiu al capdavant de l'administració catalana des del 12 de maig?

El PP, la CUP i Vox són els únics grups que han pressionat perquè Aragonès comparegués després de les eleccions per retre comptes, però la junta de portaveus ho ha rebutjat. El PSC, Esquerra i els comuns han estat immersos en una negociació que finalment ha culminat aquesta setmana en el pacte per investir Illa i, en aquest context, cap d'ells ha volgut punxar el Govern. Tampoc ho ha fet Junts, que s'ha mirat de reüll aquestes negociacions amb la vista posada a la tornada de Carles Puigdemont i tampoc volia entrar en conflicte amb un soci amb qui volia refer ponts. Durant les últimes setmanes, el Parlament també ha tombat peticions dels cupaires perquè els consellers de Territori, Acció Climàtica i Salut compareguessin en comissió i, des del grup parlamentari, denuncien que l'executiu no els ha subministrat documentació que han demanat sobre les retallades als hospitals i el projecte d'eòlica marina de Roses.

Des del Govern asseguren que no han anat a retre comptes sobre la gestió dels últims mesos perquè la cambra no els ha cridat: "Estem a disposició de donar les explicacions que calguin, de comparèixer davant del Parlament quan així ho decideixin els grups parlamentaris per majoria", diuen a l'ARA fonts de la Generalitat. El 2021 el govern presidit per Aragonès –aleshores vicepresident en funcions– va celebrar dues sessions de control entre les eleccions del 14 de febrer i la investidura d'Aragonès al maig. Què ha canviat? Que llavors el Parlament ho va demanar i, a més, era un context molt "marcat" per la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus, amb una activitat molt més "intensa" per part de l'executiu en funcions, argumenten les mateixes fonts.

És constitucional?

Però, per acció o per omissió, ¿es pot escapolir el Govern en funcions del control parlamentari? En una sentència del 2018, el Tribunal Constitucional va ser taxatiu: "La funció de control que correspon a les Corts Generals està implícita en el seu caràcter representatiu i en la forma de govern parlamentari [...]. En la mesura que segueix desenvolupant activitat, aquesta no pot quedar exempta de control". En aquell cas, va ser el PSOE qui va recórrer la negativa del govern del PP de Mariano Rajoy a comparèixer davant del Congrés el 2016 per aclarir què havia defensat en una reunió de l'OTAN. Els experts consultats per l'ARA coincideixen que aquesta sentència és extrapolable al Govern.

"El control és intrínsec al nostre sistema constitucional", afirma el professor del màster en dret públic de la Universitat Abat Oliba CEU Pablo Nuevo. L'expert alerta, a més, que algunes mesures aprovades recentment per la Generalitat –com el decret de règim lingüístic a l'escola o sobre el registre d'objectors de consciència a l'avortament– poden sobrepassar els límits del "despatx ordinari" de funcions a què s'hauria de cenyir l'executiu en funcions, segons estableix la llei. En aquest sentit, reivindica que els grups haurien de poder-les fiscalitzar en seu parlamentària i no només a través de les preguntes que el Govern ha continuat responent per escrit en aquest temps.

Potestat o obligació?

Per altra banda, l'article 161.1 del Reglament del Parlament estableix que en totes les sessions ordinàries cal "reservar" una hora perquè els grups puguin preguntar al Govern. El catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós creu que això forma part del dret de participació política dels diputats que reconeix l'article 23 de la Constitució i que, per tant, no pot dependre del fet que la junta de portaveus decideixi o no incloure-ho en l'ordre del dia. "És irrellevant, en aquest sentit, que el Govern estigui en funcions", defensa el catedràtic. I adverteix que, arribat el cas, els grups que veuen frustrades les expectatives de fer preguntes a l'executiu durant el ple podrien interposar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.

Abans de les eleccions hi va haver dues compareixences a la diputació permanent: la consellera Gemma Ubasart va anar-hi per la crisi a Mas d'Enric, i el conseller David Mascort, per la sequera. Fonts del Govern també destaquen que la setmana passada el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va comparèixer "a petició" de l'executiu davant la comissió de matèries secretes del Parlament, a porta tancada.