El 14-F no va provocar més contagis entre els membres de les meses electorals

BarcelonaLa constitució de les meses electorals va ser un dels principals maldecaps de les jornades prèvies al 14-F. El nombre d'al·legacions per no formar-ne part es va multiplicar fins al punt que en van presentar gairebé la meitat de les persones a les quals els havia tocat. Malgrat això, totes les meses van acabar tenint el seu president i els dos vocals que marca la llei i es va seguir l'estricte protocol sanitari per poder votar. La conselleria de Salut ha revisat la incidència que la jornada electoral va tenir entre els membres de les meses i les conclusions són les mateixes que per al conjunt de la població: el 14-F no va incidir en la corba de contagis. D'una mostra de 18.000 persones analitzades (n'hi va haver 27.000 a les meses) només 37 van donar positiu per covid-19 en els deu dies següents, segons ha informat aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

La conselleria ha comparat aquest grup amb un altre de 18.000 persones amb sexes, edats i llocs de residència similars però que no van haver d'estar als col·legis electorals i ha conclòs que, amb 43 positius fins al 24 de febrer, "no hi ha cap diferència significativa". "Sé que van ser mesures molt rígides, molt estrictes i que no cada dia les podem aplicar, però les mesures ben implementades dificulten molt la infecció", ha destacat Argimon, que, a més, ha advertit que "molt probablement" els 37 contagis detectats entre els membres de les meses no es van produir durant la jornada electoral.

Les mesures sanitàries van començar molt abans del 14 de febrer, quan la Generalitat i els ajuntaments van fer un inventari per saber quins edificis podien ser els més adequats per a la jornada electoral. Pavellons, mercats i biblioteques es van incorporar com a col·legis electorals per la seva amplitud i fins i tot es van autoritzar meses a l'aire lliure. Mascaretes obligatòries, gels hidroalcohòlics per mantenir la higiene de mans, distància entre votants i també entre membres de les meses, un circuit d'entrada i sortida i equips de protecció individuals (a l'última hora de votació i durant el recompte) van ser la base de les mesures sanitàries dins els col·legis electorals. A més, la baixada de la participació va provocar la menor afluència de votants en unes eleccions catalanes i en les dues últimes hores, que incloïen la franja reservada per a contagiats i els seus contactes estrets, només es van comptabilitzar 154.000 votants arreu de Catalunya, poc més del 5% del total.

Rècord d'al·legacions

La situació de la pandèmia a finals de gener, amb el Govern insistint que no s'haurien de celebrar les eleccions al febrer tot i la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va ser determinant perquè més de 35.000 persones presentessin al·legacions davant les juntes electorals de zona. No volien ser membres de les meses per por als contagis, malgrat que des de la direcció general de Processos Electorals sempre es van comprometre a fer dels col·legis electorals espais segurs. La incògnita sobre si les meses es podrien constituir va arribar a provocar que les juntes busquessin alternatives, fins i tot plantejant-se en alguns casos obrir bosses de voluntaris. La Junta Electoral Central ho va acabar descartant, però va permetre fer servir els suplents per cobrir els forats que hi poguessin haver entre les 8 i les 9 del matí del dia 14. Finalment, tots els col·legis van poder obrir i l'amenaça del covid-19 es va poder mantenir a ratlla durant tota la jornada.