El 14-F no ha disparat els contagis com temia el Govern

BarcelonaNo, el 14-F no ha provocat un repunt del coronavirus tot i el "risc real i no assumible de celebrar les eleccions i que quinze dies més tard s'incrementin exponencialment els contagis, els ingressos hospitalaris convencionals i de crítics i el nombre de defuncions", com argumentava el Govern davant el TSJC per ajornar els comicis. Tot i això, la Generalitat avisa dues setmanes després del risc d'una quarta onada. Què ha passat? Si bé la vacunació avança, la variant britànica del covid-19 ha anat guanyant quota de protagonisme i, si només representava el 15% dels casos a principis de febrer, ja se situa per sobre del 40% i d'aquí uns dies passarà probablement a ser la majoritària. Els metges adverteixen que és més infecciosa, tot i que no s'ha detectat que sigui més virulenta que l'original.

Des del 14 de febrer els contagis diaris han seguit baixant com, de fet, ja ho feien a partir del 13 de gener, quan es va assolir el pic de la tercera onada. El nombre d'ingressos hospitalaris i també el de defuncions han seguit la mateixa dinàmica (en l'última setmana el nombre de morts ha estat inferior a 200 per primera vegada en quatre mesos), per bé que és cert que en els últims dies la fase descendent dels contagis s'ha aplanat, una circumstància que, segons la consellera de Salut, Alba Vergés, no es pot atribuir "ni al 14-F ni a cap causa concreta". El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, també coincideix en aquest diagnòstic, tenint en compte que l'estancament de la baixada dels contagis va començar molts pocs dies després del 14, quan, en cas que hagués tingut alguna incidència, encara no s'hauria notat. Aquest dilluns ha insistit en què no han detectat cap efecte del 14-F i que ara estudiaran si els membres de les meses es van infectar més que un grup escollit a l'atzar. "La corba d'infecció no hem vist que augmentés els dies posteriors i l'alentiment del descens ja comença al voltant de les eleccions", ha argumentat.

Fonts de la conselleria apunten en la mateixa direcció, per bé que es mostren prudents, tenint en compte que les dades oficials de contagis encara són les del 24 de febrer. Deu dies abans del 14-F hi havia 2.391 contagis diaris (fent una mitjana dels set dies anteriors) i aquesta xifra es va anar reduint, fins als 1.599 del dia de les eleccions. Dimecres passat, l'últim dia que es pot considerar fiable, la mitjana era de 1.351. Malgrat que les dades dels dies posteriors encara són oficioses, tot apunta que seguiran baixant.

Amb la corba en fase descendent, el Govern fins i tot va decidir relaxar les mesures anticovid durant la campanya electoral. A partir del 8 de febrer, el confinament va passar de municipal a comarcal i els bars i restaurants van guanyar una hora d'obertura al públic. Això sí, el gruix de les restriccions es va mantenir. Avui, a més, se sumen noves flexibilitzacions, encara tímides, amb el permís als centres comercials perquè tornin a obrir entre setmana amb el 30% d'aforament.

Eleccions en pandèmia

Per intentar convèncer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que calia ajornar les eleccions, el Govern va jugar fort i es va comparar amb els Estats Units, el país més afectat per la pandèmia. "Deu dies després de les eleccions presidencials es va assolir el lamentable rècord de 160.000 nous casos en un dia i 22 dies després de les eleccions es va superar la xifra de 2.000 morts també en un dia", explicaven els serveis jurídics de la Generalitat. És cert que les dades van ser molt negatives als Estats Units, però és que la corba de contagis ja s'havia disparat setmanes abans del 3 de novembre del 2020, la data fixada per triar president.

Més pròxims a Catalunya són els casos de Galícia i el País Basc, que van acabar celebrant el 12 de juliol de l'any passat les eleccions inicialment previstes per a l'abril. En els dos casos es va registrar un creixement important dels contagis les setmanes posteriors als comicis (a Galícia van trigar una mica més a arribar). De 18 i 27 contagis respectivament el 12 de juliol es va passar a l'agost a 250-300 casos diaris en el cas gallec i a 600-700 en el cas basc. La part de culpa que tinguessin les eleccions és incerta, tenint en compte que els contagis van començar a créixer ràpidament a tot l'Estat. Per exemple, Catalunya va passar de poc més de 160 casos diaris a principis de juliol a situar-se per sobre dels 1.500 a finals d'agost. I no hi va haver eleccions.

Portugal era l'últim exemple abans de les eleccions catalanes. El nivell de participació, com a Galícia i al País Basc, va caure de manera rellevant –cap al nivell de Catalunya–, i la jornada electoral no va tenir un impacte destacat en la corba de contagis. Des de principis de gener que el país lusità tenia descontrolada la situació i a les eleccions del 24 d'aquell mes hi havia més de 12.000 casos diaris detectats. Deu dies després ja havien baixat als 10.000. Per què? Des del 15 de gener, en plena campanya, s'havia decretat el confinament domiciliari.

Els votants d'última hora

El director de Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, i el seu equip es van convertir en els protagonistes absoluts de les jornades prèvies al 14-F. Ell va ser el principal responsable del dispositiu que havia de permetre que tothom pogués exercir el seu dret de vot de manera segura. Col·legis electorals més amplis, meses més separades, distància entre votants, cues a l'exterior dels recintes, un circuit d'entrada i sortida, mascaretes, gels hidroalcohòlics... El personal sanitari va fer 30.000 testos d'antígens als presidents i suplents de les meses per evitar riscos i tranquil·litzar-los davant les múltiples reticències que havien expressat. I, malgrat que el Govern sempre va afirmar que els col·legis serien segurs (el risc, deia, eren els desplaçaments de milers de persones per anar a votar), fins i tot es va preveure la manera per minimitzar el possible impacte quan els contagiats votessin de manera presencial.

Els membres de les meses es van col·locar els equips de protecció individuals (EPI) entre les 19 h i l'hora de tancament de la votació, les 20 h, la franja reservada per a la gent confinada per covid. La imatge ja és una de les icones del 14-F. I això que el contacte amb els malalts va ser anecdòtic. No hi ha dades concretes de l'afluència de votants en aquella última hora, però sí des de les 18 h. Només 154.000 persones van votar en aquell lapse de temps, és a dir, el 5,4% del total de votants. Des que es porta el registre (1995) mai hi havia hagut tan pocs electors d'últim minut. La xifra més baixa fins al moment era la de les europees del 2009, 532.218 persones, però aleshores havien representat el 27,5% del total dels votants.