L’enyor i el fetitxisme de Ciutadans

BarcelonaCiutadans té una fonètica eminent musical, de club de dance per a advocats de l’estat i tertulians, però també desprèn l’aroma de pell, lubricant i benzina dels que s’aboquen a l’abisme de la derrota. Tot plegat es va escenificar el 5 de febrer en un acte culminat amb l’actuació del grup Vitamina C (cop de colze, picada d’ull, cop de colze) i la col·laboració de Sabino Méndez, que amb la mascareta posada sembla germà de Carlos Carrizosa. A Vitamina C, una mena de M-Clan per a professionals liberals amb vida nocturna un dijous al mes, hi ha noms destacats del partit taronja amb bones prestacions musicals com Edmundo Bal, Joan García, Javier García i Toni Valenzuela, que per a la campanya del segon esfondrament han enregistrat La suerte de ser libres, homenatge a la manifestació del 8 d’octubre del 2017 convocada per Societat Civil Catalana i a la qual també va participar Salvador Illa, el candidat socialista cridat a pescar a cabassos en l’electorat taronja. La cançó és nostàlgia en vena des del primer vers: recorden aquell octubre que van sortir als carrers, parlen de places (no carrers) que eren seves i no costa veure-hi l’enyor pel més d’un milió de vots que van aplegar el 2017. Però com que la cosa va de rock, que no hi falti la història d’amor i el fetitxisme: "Em pessigava veient-te amb les botes de sempre / aquell taló, la meva perdició", canten lloant el poder afrodisíac de manifestar-se per Barcelona. Al cap i a la fi, són uns sentimentals.