Decepció general per als líders polítics estatals

MadridCap líder estatal surt reforçat de les eleccions a Euskadi i a Galícia. El president espanyol, Pedro Sánchez, que havia plantejat el 12-J com un baròmetre de la gestió de la crisi del coronavirus, suma només un escó a Euskadi, mentre que el sorpasso del BNG, que reneix de les cendres, suposa un cop dur per al PSOE a Galícia. Pel que fa al líder dels populars, Pablo Casado, la quarta majoria absoluta de Feijóo, sumada a la pèrdua de quatre escons a Euskadi, suposa el fracàs de l’estratègia de la línia dura de Génova, alineada amb la FAES de José María Aznar. I per a Unides Podem, el govern de coalició a Espanya no ha suposat en cap cas un impuls i ha encadenat una nova derrota després de la de les autonòmiques del 2019, fins al punt de desaparèixer del Parlament gallec. Finalment, els resultats són agredolços per a Vox i Ciutadans. Els de Santiago Abascal irrompen al Parlament basc amb un escó, però no aconsegueixen trencar l’hegemonia de Feijóo. El partit taronja, al seu torn, arrenca dos escons gràcies a l’aliança amb el PP a Euskadi, però també queda fora a Galícia.

Les forces sobiranistes que van ser claus en la investidura del govern de coalició de Sánchez i Iglesias són, doncs, les grans vencedores de la nit, així com el president gallec, que el 2018 va renunciar a ser el relleu de Mariano Rajoy aplanant així el camí a Casado, però que no ha parat de desmarcar-se de la línia dura del líder estatal els últims mesos. El PNB i EH Bildu a Euskadi, d’una banda, i el BNG a Galícia, de l’altra, surten reforçats de l’estratègia d’allargar la mà a Madrid, mentre que els resultats d’ahir suposen, en bona mesura, un naufragi col·lectiu de tots els líders estatals. “Això deixa en evidència que Espanya és un projecte plurinacional i que cada cop són més els que hi donem suport”, assenyalava ahir el líder abertzale i coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi.

PSOE

Sánchez, sobrepassat a Galícia i amb pocs nous suports a Euskadi

El PSOE salva els mobles per la mínima a Euskadi però haurà de digerir el fet de no aconseguir ser una alternativa real a Galícia. Ahir el ministre de Transports i secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, tirava pilotes fora i assegurava que es tractava d’unes eleccions només en clau autonòmica. Era la primera vegada que Gonzalo Caballero s’hi presentava, però Ferraz confiava que l’extinció de la marca En Marea, que va ser la segona força el 2016, els permetria recuperar la segona posició. Res més lluny de la realitat. Els resultats tornen a evidenciar que els socialistes tenen un problema real d’adaptació en aquest territori i no aconsegueixen restar vots pel centre a Feijóo.

A Euskadi sí que aconsegueixen tornar a tenir la clau de govern i ser uns socis de coalició fiables per al PNB. Però la Moncloa no treu grans rèdits del fet d’haver convertit els nacionalistes bascos en un soci prioritari de la coalició espanyola. La suma d’un escó difícilment es traduirà en més poder, ja que el jetzales esgarrapen tres diputats més. Els resultats, doncs, en cap cas tradueixen l’esforç emprès pels ministres del PSOE en campanya, que van bolcar-se a Galícia, intentant flirtejar amb l’impossible repte de trencar l’hegemonia del PP. A Ferraz ahir el discurs era, en part, d’autocomplaença i apuntaven a la desfeta de Podem per no fer autocrítica.

PP

Fracassa l’estratègia de Casado, que haurà de decidir si es modera

Es compleixen els pitjors temors per a Casado. La coalició PP+Cs, la seva aposta personal a Euskadi, que va suposar la marxa del líder basc i exministre Alfonso Alonso –un dels pocs líders territorials sense poders que quedaven de l’època de Mariano Rajoy–, lluny de multiplicar, no ha fet més que restar. De nou diputats, els populars realment es queden amb només tres, ja que dos aniran a parar a Ciutadans. La línia dura de la FAES queda tocada –i més amb la irrupció de Vox a Euskadi– i ara Casado haurà de decidir si es modera. Ahir ja li van arribar els primers missatges en aquesta direcció des d’Andalusia. El president andalús, Juanma Moreno, assegurava a Twitter que “l’experiència, l'equilibri i la moderació” de Feijóo són “el millor aliat per afrontar amb seguretat un futur exigent”. El president gallec –partidari del cordó sanitari a Vox– ja ha avisat que aquesta serà la seva última legislatura, i la seva ombra continua projectant-se sobre la política estatal.

Unides Podem

Nou fracàs territorial d’Iglesias: de ser clau a la irrellevància

Les patacades electorals comencen a ser una tònica general per a Unides Podem, que a cada elecció que passa perd més suports. La del 2019 ja va ser sonada, fins al punt que va desaparèixer de Parlaments com el de Castella-la Manxa, on havia arribat a ser soci de govern. Iglesias no tenia problemes ahir per parlar de “derrota sense pal·liatius” i demanava fer una “profunda autocrítica”. El partit lila, de bracet d’àmplies confluències com En Marea, es va convertir en una esperança progressista en espais com Galícia, però també a Euskadi, on va ser primera força a les eleccions generals del 2016. Però a les generals del 2019 ja va passar a ser tercera força a l’abril i quarta al novembre. Si una cosa mostren els resultats d’ahir és el fracàs també de la tercera via tant a Euskadi com a Galícia.

Ciutadans

Avís per a navegants per negociar una coalició amb el PP a Catalunya

Inés Arrimadas és potser un dels líders estatals que poden sortir més alleujats d’aquestes eleccions. Si per a Casado ha suposat un fracàs la coalició amb Cs, el partit taronja ha aconseguit gràcies a aquesta aliança entrar per primer cop al Parlament basc amb dos escons. Però a Galícia continuen en la irrellevància. Els resultats bascos seran un avís per a navegants de cara a la negociació encara pendent amb el PP per a les pròximes eleccions catalanes. Demostra que la suma prèvia no necessàriament multiplica els vots, com Casado confiava que passaria. I els d’Arrimadas poden fer pagar un preu més alt als populars si realment volen sumar sigles de cara a les pròximes eleccions catalanes, previstes per a la tardor.

Vox

Escó simbòlic a la terra natal d’Abascal però exclòs a Galícia

Abascal va passar ahir de puntetes sobre la victòria de Feijóo, que ha sabut continuar aglutinant el vot de dretes, i simplement va destacar que havien tret més vots a Galícia que no pas a Euskadi, on l’extrema dreta irromp en un feu simbòlic per al líder de Vox, Àlaba, la seva terra natal. I ho fa, un cop més, a costa del PP de Pablo Casado, un dels grans derrotats de la nit.