Com és habitual, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, així com el lehendakari, Iñigo Urkullu, no han acudit a Madrid. Des de Bolonya, el president català ha carregat contra una manera de celebrar el Dia de la Hispanitat "basada en els exèrcits i la concepció d'un pensament únic sobre com és l'estat espanyol". Des de la Universitat de Bolonya, Aragonès ha defensat la cultura del "coneixement". Aragonès s’ha reafirmat en la decisió de no assistir als actes oficials del 12-O i ha criticat "la idea d’una Espanya única, en què la presència d’altres llengües, cultures i nacions que formen part de l’estat espanyol no està prevista ni s’hi ha pensat mai". "Davant l’ús de la força que veiem avui pels carrers de Madrid, apostem pel coneixement, el saber, la cultura, les llengües i Europa", ha afirmat –informa Mireia Esteve–. En paral·lel, el grup d’ERC al Congrés ha presentat una proposició no de llei per suprimir les desfilades militars i dedicar les partides pressupostàries a polítiques socials.
12-O: l'espectacle de l'insult contra Pedro Sánchez
«'Que te vote Txapote'» i «'Puigdemont a prisión'»: escridassada i xiulada al president espanyol malgrat el blindatge de la tribuna d'autoritats
Madrid"Fill de la gran puta! Mira el que ha fet perquè no l’escridassem, el pocavergonya! Cabronàs!", diu indignada una senyora que constata la impossibilitat d’acostar-se a la plaça de Neptuno, on hi ha instal·lada la tribuna reial. "Relaxa’t, va...", la intenta tranquil·litzar el seu marit. Uns metres per sota del Congrés de Diputats ja hi ha unes tanques que impedeixen el pas, per a lamentació dels que volen acostar-se a la zona on arribaran les autoritats. El canvi d’ubicació de la desfilada militar es converteix en la nota dominant de la jornada: sempre s’havia celebrat al passeig de la Castellana, amb la possibilitat de veure de prop la tribuna reial, però aquesta vegada aquest espai queda blindat i reservat per a les autoritats i els mitjans de comunicació acreditats.
Això no ha impedit que, des de la distància, el públic hagi protagonitzat un autèntic espectacle de l’insult contra Pedro Sánchez. En la seva arribada i mentre saluda Felip VI, per televisió es poden sentir crits de "Que et voti Txapote". Des del passeig del Prado, s’intueixen els moviments a Neptuno i quan un sector inicia els càntics, la resta s’hi afegeix: "Fill de puta, fill de puta, fill de puta!". Tant se val si és Sánchez qui està arribant o no. "Que és el rei!", matisa un. "És igual", li respon la seva amiga.
Entre amics i familiars que van prenent posicions, totes les converses s’assemblen. "La desfilada com la veurem?", "És una vergonya", "Sánchez pren mesures perquè no l’escridassin", "Quin gilipolles", "La xiulada se l’endurà igualment, ho sentirà des d’allà?" Un senyor destaca que ha dut un xiulet que sona molt fort. Gràficament, pot resumir la jornada el fet que hi ha qui ha substituït la bandera d’Espanya pel xiulet com a indumentària per al 12-O. "Quan vingui, fem la xiulada i marxem".
Una senyora gran, de poca alçada, lamenta que no veu res de res. "Volem pantalles!", crida amb l’objectiu que la resta la segueixi, però no triomfa com quan es profereix contra Sánchez. La seva filla li fa saber que l’acte l’organitza el ministeri de Defensa i que la Comunitat de Madrid d’Isabel Díaz Ayuso no hi ha tingut res a fer. La dona també vol altaveus, perquè tampoc sent res. N’hi ha, però amb tant xiulet i insult, es fa difícil. "Tots els pinganillos per traduir són al Congrés", es queixa amb resignació.
Fetes les salutacions i després que soni la cançó La mort no és el final, que Elionor també canta vestida d’uniforme des de la tribuna, comença la desfilada. Hi ha gent que marxa a buscar un lloc millor. Uns metres amunt, a la plaça Cibeles hi ha força espai per poder veure les unitats de l’exèrcit de terra i de marina, amb aplaudiments destacats per a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la Unitat Militar d’Emergències. Més enllà dels insults a Sánchez, el Dia de la Hispanitat continua tenint aquell punt familiar en què els pares porten els seus fills a conèixer un món normalment desconegut. "Quan canvien d’equip, o del que sigui?", pregunta una nena que observa la desfilada damunt d'un banc. "Ara ve el Reial Madrid", bromeja el seu pare. Cap unitat és tan ovacionada com la legió, amb el boc Pacoli, que minuts abans de l’acte interpretaven El novio de la muerte al carrer Atocha, unes illes de cases més enllà d’on discorrerà la desfilada (vegeu vídeo).
L’amnistia
En aquesta edició, tal com ha passat en els últims anys, l’ostentació militar queda eclipsada, però, per la tensió política. Per què són els insults? No se sent la paraula amnistia per enlloc –sí que l’esmenta Díaz Ayuso en declaracions als mitjans, que subratlla que la gent té dret a protestar i avala el "recurs" d’escridassar Sánchez–, però amb el "Puigdemont a presó" que de tant en tant se sent, es pot interpretar que l’oblit judicial del Procés no es veu amb bons ulls entre el públic. A la Cibeles es reparteixen fullets de propaganda que anuncien la concentració del 29 d’octubre a la plaça de Colón contra l’amnistia "i el cop de Sánchez". El d'avui era el primer fascicle.
