Els 100.000 votants que expliquen el fenomen García-Page
BarcelonaEl fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.
La pregunta és: li compensa al PSOE tenir un baró clarament deslleial amb el secretari general i que fa pinya amb la dreta contra les principals iniciatives del govern? La resposta que donen al PSOE i a la Moncloa és: de moment sí. "Per a nosaltres la millor resposta és ignorar-lo", afirmen. La prioritat és no fer-lo més gros i deixar que es vagi coent en la seva pròpia contradicció.
Una repassada a les xarxes socials i als comentaris als mitjans de dretes serveix per veure que, lluny de veure’l com un heroi dins del PSOE, se’l considera un hipòcrita. "On eren els diputats de Castella la Manxa?", li recorden diversos lectors d'El Mundo. En efecte, García-Page és secretari general del Partit Socialista de Castella-la Manxa des del 2012, i en tots aquests anys mai no ha demanat als seus diputats a Madrid que votin en contra de cap decisió amb la qual no estigués d’acord. No ho va fer amb la derogació de la sedició, ni amb la reforma de la malversació, ni ara amb l’amnistia. Per tant, García-Page és un secretari general que no té cap poder, o renuncia a exercir-lo, sobre els diputats que la regió envia a les Corts Generals. És més, García-Page va fer campanya a les autonòmiques amb Pedro Sánchez al costat, malgrat que en el seu dia va participar en l’operació per defenestrar-lo i substituir-lo per Susana Díaz.
Únic baró crític
El cert és que García-Page, després de la derrota de Javier Lambán a l’Aragó, avui està sol al PSOE. És l’únic baró obertament crític, i a la Moncloa han decidit optar per la convivència, com si fos un mal de queixal crònic però que tampoc va a més. Però Sánchez no és dels que oblida fàcilment, i és obvi que l'hi té jurada, però anirà pas a pas.
La primera batalla que Ferraz necessita guanyar és a l’Aragó, on ara mateix només controla la federació d’Osca, mentre que la de Saragossa i la de Terol continuen sent fidels a Lambán. Sánchez té previst situar l’actual ministra portaveu, Pilar Alegría, al capdavant d’aquesta federació i acabar així amb un reducte rebel. A diferència de Castell-la Manxa, allà Sánchez va treure més vots al juliol (222.391) que Lambán al maig (193.170).
Oblidats ja els dubtes de Sánchez amb els cinc dies de reflexió, la maquinària del PSOE està ara centrada en no quedar lluny del PP a les eleccions europees. L’objectiu és no perdre per més de cinc punts (a les generals la diferència va ser d’un i mig). A favor, compta amb el mal moment de Sumar i els independentistes, amb la fortalesa de Vox i amb fenòmens com el d’Alvise Pérez, que poden restar vots als populars.
Plebiscit sobre l’amnistia
Si aconsegueixen evitar una victòria aclaparadora de la dreta, Feijóo no podrà dir que la ciutadania espanyola rebutja de forma majoritària l’amnistia. I llavors serà el moment en què Sánchez es girarà cap a García-Page per ensenyar-li la porta de sortida o, almenys, obligar-lo a plegar veles i abaixar el to.