Qui són els 10 nous diputats de la CUP?

Antonio Baños

Com David Fernàndez, a qui va rellevar com a cap de llista de la CUP, és periodista i no és militant de la formació. Va treballar a RNE i a COMRàdio i va col·laborar en diversos mitjans fins que va ser escollit número 1 per Barcelona. Així ho va decidir el 67% de la militància, en avalar la proposta tancada plantejada pel secretariat nacional. De fet, mai va tenir un rival clar en les primàries: Antonio Baños era una figura de consens entre els sectors de la candidatura i prou conegut per substituir David Fernàndez, un dels parlamentaris més ben valorats de l'última legislatura.

Eulàlia Reguant

No és militant de la CUP, però el seu nom ja fa temps que està relacionat amb la formació de l’esquerra anticapitalista. L'any 2012 ja va ocupar el penúltim lloc de la llista al Parlament i va quedar-se a les portes de ser regidora per Barcelona –anava de número 4 i van aconseguir tres cadires al consistori–. Té un discurs eminentment econòmic, un bagatge que ha adquirit com a llicenciada en matemàtiques i, sobretot, a Fiare, l’entitat de finances ètiques on ara treballa. Va coincidir amb Arcadi Oliveres a Justícia i Pau.

Anna Gabriel

Va erigir-se com una de les revelacions de la campanya electoral, però el cert és que ja fa anys que milita activament a la CUP. De fet, era habitual veure-la pels passadissos del Parlament la passada legislatura, quan treballava com a coordinadora de la formació a la cambra, portant les agendes dels diputats i prioritzant les feines que calia fer. Un paper discret però clau que els diputats van voler posar de manifest en la pel·lícula-anunci de la campanya electoral. Se la considera una peça cabdal del teixit municipalista de la formació, ja que va ser regidora de Sallent del 2003 al 2011. Durant aquesta etapa va ser un dels ariets contra Iberpotash, la mina de sal i potassa del municipi, que la setmana passada va quedar-se sense autorització ambiental després de l’anul·lació del Tribunal Suprem. Llicenciada en dret i educació social i professora de dret a la UAB, Gabriel, membre destacada d’Endavant i amb forts vincles amb el sindicat CGT, els últims dies ha abanderat el discurs més polític amb el seu to explicatiu i a la vegada contundent.

Julià de Jòdar

No va dubtar a donar suport a la CUP un cop més -ja ho havia fet a les municipals del 2011 i a les catalanes del 2012, quan va ocupar el penúltim lloc-, però les primàries el van catapultar al número 7 i d’aquí pocs dies esdevindrà diputat, un fet que no s’esperava. Encara que és escriptor des de fa anys, Jòdar va diplomar-se en enginyeria tècnico-química, un terreny que va abandonar per estudiar història. El 2012 va publicar Cop de CUP amb David Fernàndez.

Ramon Usall

Va fer un dels discursos més contundents en l’acte central de campanya, però qui el coneix no es va sorprendre que aquest jove professor d’institut a les Borges Blanques revolucionés el míting evocant des de Macià fins a Salvador Seguí. El representant per Lleida ja té experiència liderant una llista electoral: ja ho va fer a les municipals del 2007, quan va encapçalar la candidatura cupaire a la Paeria. A més, va concórrer el 2011 a les llistes per Lleida i el 2012 a les eleccions al Parlament.

Josep Manel Busqueta

Els cupaires el reivindiquen amb ironia com el “futur conseller d’Economia” perquè, de fet, és l’economista de referència a la formació. Va assessorar el govern d’Hugo Chávez, és membre del Seminari Taifa d’Economia Crítica i és autor d’alguns llibres econòmics, com L’hora dels voltors. Enèrgic en el discurs, centra les seves intervencions a carregar contra les polítiques de la troica i defensar l’anticapitalisme i l’impagament del deute. Té una pastisseria a Bellpuig.

Sergi Saladié

El faristol del Parlament l’espanta perquè no li agrada parlar en públic -“No sóc gens mitinguer”, admet-, i això que és professor a la URV, on es va llicenciar en geografia. Haver nascut a Vandellòs, on hi ha una central nuclear, l’ha convertit en un defensor del territori, un àmbit en què actua a través de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat i de la Terra Alta i la CANC, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. Plantarà cara a BCN World.

Gabriela Serra

Històrica activista per la pau i militant de les lluites socials, era una aposta de diversos sectors de la CUP i ha esdevingut un dels puntals de la candidatura. De perfil independent -no té carnet de partit-, fa anys que està implicada políticament. Va ser la cap de llista del Moviment Comunista de Catalunya en les primeres eleccions municipals a Santa Coloma de Gramenet, on ha exercit de mestra, i la número 3 del mateix partit a les eleccions del 1984 al Parlament.

Benet Salellas

Es declara “assidu visitador de presons” i, igual que feia el seu pare –Sebastià, mort el 2008–, quan li pengen l'etiqueta d'"advocat de causes perdudes" replica que és "advocat de causes per guanyar". Porta defenses de molts tipus, tot i que mediàticament tenen més ressò casos que van des del judici pel setge al Parlament fins a l'afer dels falsos jihadistes del comando Dixan, passant pel dels joves gironins que van cremar fotos del rei Joan Carles I a la plaça del Vi o el dels ocupants de la PAH d’un bloc a Salt. Benet Salellas és una de les cares visibles de la CUP a les comarques gironines i, després que el seu germà Lluc anés de dos a la candidatura cupaire a Girona a les municipals del maig, ell va fer el pas per ser el líder al Parlament. En realitat fa temps que està vinculat a l’activisme, una implicació que va començar a Ajuda Obrera a Bòsnia i va seguir al moviment estudiantil a la Universitat de Girona, on va llicenciar-se en dret. També va llicenciar-se en filologia clàssica a la UB. A la capital gironina també va participar en l’ okupació dels locals Els Químics i CSO La Proa i ara està implicat en la lluita ecologista, feminista i pel dret a l’habitatge. Va formar part de la comissió de control del 9-N a proposta de la CUP, on integra el grup de juristes.

Albert Botran

De perfil discret, és un dels cervells de la CUP i una figura clau en l’estructura organitzativa del partit, tant a nivell territorial -va ser regidor a Molins de Rei- com a nivell intern, a més de membre del secretariat nacional. És l’autor d’ Unitat popular: la construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres i Pensar històricament els Països Catalans, entre altres. De fet, com a historiador ha treballat colze a colze amb Oriol Junqueras, amb qui ha fet tàndem per publicar algun llibre.