1.000 dies de bloqueig al Consell General del Poder Judicial
Tercer curs polític consecutiu amb l’òrgan en funcions i Casado segueix sense incentius per renovar-lo
MadridLa xifra de 1.000 dies de mandat caducat del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és simbòlica però serveix per posar en context un bloqueig generalitzat en múltiples òrgans, tant a Espanya com a Catalunya, que fan evident la incapacitat dels partits d’arribar a acords. El nou curs polític a l’Estat arrenca amb l’assignatura pendent de renovar el CGPJ i es preveu que el seu president, Carlos Lesmes, aixequi el to en l’acte d’obertura de l’any judicial. Serà el tercer discurs consecutiu en què insti les Corts a a desbloquejar d’una vegada una situació que el 2020 ja va qualificar “d’anomalia”. Amb el PP enfrontat al PSOE, l’escenari no és propici.
L’acord per canviar els 20 vocals de l’òrgan de govern dels jutges ha estat a tocar fins en dues ocasions. Una va ser l’estiu de l’any passat i l’altra aquest mes de febrer, quan sí que es va aconseguir desbloquejar l’elecció dels membres del consell d’administració de RTVE. Aquest ha sigut l’únic pacte a què han arribat el PSOE i el PP. Ara hi ha quatre institucions d’importància la renovació de les quals depèn de les cambres legislatives: el CGPJ, quatre membres del Tribunal Constitucional (TC) escollits pel Congrés, els dotze consellers del Tribunal de Comptes i el defensor del poble.
L’organisme que reclama 5,4 milions d’euros a una trentena d’excàrrecs de la Generalitat no formava part del pack de desbloquejos pendents, però s’hi va afegir el 23 de juliol, quan es va extingir el seu mandat. El PSOE ja ha expressat la seva voluntat d’agilitzar també aquest nou front, atès que, tal com passa amb el CGPJ i el TC, es manté la majoria del bloc conservador. Aquesta circumstància explica les reticències del PP a permetre la renovació.
El nomenament de Delgado
El relat que el líder de l’oposició, Pablo Casado, vol instal·lar és que el president espanyol, Pedro Sánchez, a poc a poc, està intentant controlar els organismes públics, i que el poder judicial seria l’únic que resisteix independent respecte de l’executiu. Tot va començar amb el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, fent el salt directament des del ministeri de Justícia. Precisament, el PP va presentar un recurs que es va admetre a tràmit demanant l’anul·lació de la designació per la seva “palmària parcialitat”, i està previst que es resolgui aquest octubre. Alguns magistrats de la secció que ha de dirimir el litigi han demanat que es porti a ple perquè tots els integrants de la sala tercera del Tribunal Suprem participin de la decisió. Fonts jurídiques consultades per l’ARA subratllen que si és així “pot passar de tot”, perquè ja no serien cinc jutges sinó una trentena els que votarien.
Les mateixes fonts apunten que aquest episodi és un obstacle perquè un pacte polític entre el PSOE i el PP es produeixi de manera imminent. Que el Suprem tombi el nomenament de Delgado seria un cop per a Sánchez i permetria a Casado carregar-se d’arguments. No s’entendria un acord per a la renovació del CGPJ i el TC simultani a aquesta hipotètica decisió, interpreten.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional va declarar il·legal l’estat d’alarma del 14 de març del 2020 -convalidat pel PP al Congrés-, que va implicar el confinament domiciliari per fer front a la pandèmia. Els magistrats tenen sobre la taula un recurs contra el segon estat d’alarma, l’aprovat l’octubre del 2020 per un període de sis mesos, i és plausible que tampoc rebi l’aval del TC. En la primera decisió el ple es va dividir en dos, però es va tornar a posar de manifest que segueix tenint més pes intern el bloc conservador.
La rigidesa de les condicions
Precisament, la urgència que el PSOE i Unides Podem addueixen per pressionar el PP és que la composició actual dels òrgans caducats ja no reflecteix la realitat parlamentària. Les reiterades peticions a Casado fins ara no han funcionat i el líder de l’oposició manté unes condicions que el PSOE, de moment, no sembla disposat a assumir. Una és el veto al jutge José Ricardo de Prada, un dels membres del tribunal de la Gürtel, que va apostar per la condemna al PP com a responsable a títol lucratiu. Els socialistes pretenien proposar-lo per a una de les places reservades per a juristes -no jutges i magistrats-, fet que implicaria que es demanés l’excedència de jutge simultàniament. No seria la primera vegada que passa: el 2001 el PSOE va presentar la candidatura de José Antonio Alonso -que més tard seria ministre de Defensa i d’Interior- per al torn de juristes perquè no havia obtingut prou vots dins la carrera judicial per optar-hi per la banda de jutges i magistrats. A més, fonts jurídiques subratllen que per a la renovació actual el PSOE ja pretén fer entrar el jutge Ignacio González Vega per al torn de juristes.
La segona condició del PP és que es “despolititzi” el CGPJ. A la pràctica, reclama que els 10 vocals provinents de la carrera judicial no es triïn al Congrés i al Senat, sinó entre els mateixos jutges i magistrats. Fa uns mesos el comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, va manifestar la necessitat de caminar cap a aquest objectiu en un futur. El PSOE defensa el model actual, però caldrà veure si accepta com a mínim obrir el debat perquè el PP pacti. Un cop descartada la fórmula de rebaixar les majories -Sánchez va ordenar retirar la reforma de la llei que ho preveia-, fonts del govern espanyol reiteraven aquesta setmana que la pressió la té el PP. La Moncloa manté que haurà de ser Casado qui faci el pròxim moviment després de 1.000 dies de bloqueig.