Jurassic World

En els primers compassos de Jurassic World, un director del parc temàtic lamenta que els “nens d’avui” ja no se sentin impressionats per la presència d’un dinosaure. Una queixa compartida, de ben segur, pels autors de la pel·lícula -quarta entrega de la saga juràssica- i del conjunt del cinema d’acció digital. I la pregunta és: ¿amb quines cartes juga un film fantàstic d’aventures que sap que probablement no impressionarà l’espectador, malgrat la promesa d’un dinosaure “més gran que el T-Rex”? Per començar, Jurassic World aposta per esprémer la nostàlgia d’aquells que sí que es van meravellar amb Jurassic Park. I després, la pel·lícula proposa un còctel poc digerible d’inofensives reflexions sobre l’avarícia de les grans corporacions, l’amenaça dels mercenaris de la seguretat privada i els límits ètics de l’enginyeria genètica. Chris Pratt i Bryce Dallas Howard posen una mica de color al conjunt, tot i que ella ha d’encarnar el conservador arquetip de la dona professional que les ha de passar magres per descobrir la importància de la parella i la família. |