El turisme que volem?

Fa unes setmanes, el que equival a tota una eternitat en el món de les xarxes socials, vam veure com es va incendiar Twitter per culpa d'una imatge: la llarga cua de persones al cim de la Pica d'Estats. Us en recordeu? I això no va ser tot, aquell cap de setmana també vam veure altres imatges on apareixia molta gent en una tartera amb espècies protegides o una llarga filera de cotxes aparcats a Sant Joan de l'Erm.

I això no és un fet aïllat perquè sabeu tan bé com jo que aquestes imatges són d'allò més típiques. Deixem enrere l'estiu i aviat arribarà la temporada d'hivern i amb ella, les cues quilomètriques que travessen l'Alt Urgell per anar cap a Andorra o les retencions llarguíssimes al túnel del Cadí. I sense anar més lluny, comença un pont de tres dies que de ben segur que deixarà imatges de col·lapse en algun punt del Pirineu.

Mediambientalment, aquest excés de persones en espais naturals no aporten gaire cosa positiva. Així ens ho recordava el Parc Natural de l'Alt Pirineu arran del que anomenarem "l'incident de la Pica d'Estats" on es comentava que moltes persones realitzaven activitats no permeses com banyar-se en estanys alpins, provocant problemes a la fauna que hi habita. Però més enllà del fet que aquest tipus d'accions són dolentes mediambientalment parlant, són bones socialment i econòmicament?

Hi haurà gent que defensarà que sí que aquest turisme de masses és la solució al Pirineu. Però també hi ha persones que opinen que el fet que el turisme de masses sigui l'únic motor econòmic en determinades poblacions provoca precarietat laboral, danys ecològics i una desvalorització d'altres oficis i serveis. Considero que necessitem el turisme sí, òbviament, però el necessitem amb un model molt més desestacionalitzat, sostenible, equilibrat i que posi les persones locals al centre. Semblava que arran de la pandèmia aquest era un dels temes que s'hauria de tractar, però el temps passa i no ens aturem a reflexionar quin turisme volem.