Temps regalat

M'ha tornat a venir al cap: El temps regalat, d'Andrea Kölher, un assaig d'aquells que deixen pòsit, com les bones pel·lícules. Ha sigut quan, editant el perfil del compte d'Instagram i, sense la mínima intenció per voler saber-ho, llegeixo a la pantalla del mòbil que aquesta setmana porto una mitjana diària a l'aplicació de 46 minuts. És temps invertit en la feina, portes les xarxes socials de l'empresa! –em dic mirant d'emmudir la veu que em repeteix totes les stories buides d'instagramers populars que he consumit, algunes arrossegada per la curiositat, altres, ho reconec, per deixadesa. Jo, que per dins presumeixo d'haver-me comprat una sola Hola! en la meua vida, aquella que se'm va tirar a sobre en mentre feia cua a la caixa d'un supermercat de Barcelona la setmana del casament de príncep Harry i la Meghan Markle. No podia suportar perdrem els detalls d'aquell esdeveniment a escala mundial.

L'aplicació on indica el consum diari del dispositiu fa més d'un any que me la vaig desinstal·lar. Des de fa temps conviu amb jo una mania persecutòria en fixar-me com i, sobretot quant, utilitzem el mòbil. Com aquesta protuberància del nostre cos, que quan vaig començar la carrera tot just treia el cap, engoleix minuts de les nostres vides.

No recordo si l'Andrea Köhler parla de manera explícita o no dels dispositius electrònics però sí que diu que omplint els temps d'espera omplim la vida de ximpleries. I torno a pensar en què fem. Algú que esperem arriba tard: mirem el mòbil. Quan no és el nostre torn al forn de pa: mirem el mòbil. Falten dos minuts perquè arribi el tren: mirem el mòbil.

"Coneix algú que s'hagi avorrit de les postes de sol?" Pregunta l'autora del llibre en una entrevista que li fan per a un diari català. "L'avorriment és el primer esglaó per a la creativitat. Entendre l'espera com a malbaratament del temps és el mal del nostre temps i ens ha portat a l'abundància de la falta de temps", afirma.

Traiem-li el suc a aquests intervals del dia a dia i variem l'escala de valors. Avui mateix. Deixem de dir "No tinc temps per llegir. No tinc temps per fer esport. No tinc el temps que m'agradaria per estar amb la família..."

Però anem encara més enllà, perquè per primera vegada tenim l'oportunitat de parar la roda de hàmster en què estem sotmesos des de fa dècades i que no ens porta enlloc. Per primera vegada un element extern que no respon a la nostra voluntat ens col·loca en un gran lapse de temps en el temps. Vivim temps convulsos, però em pregunto si podem observar i abraçar la incertesa del moment per crear un nou escenari post pandèmia. "Només en la incertesa existeix la possibilitat de l'inesperat", afirma Köhler. Se'ns regala temps. Aprofitem-lo.