Temps de crisi, temps de consensos amplis

Durant tota la història de la humanitat i de la nostra ciutat, la Seu d'Urgell, s'han viscut pandèmies (fins i tot bastant pitjors que l'actual), desastres naturals i crisis econòmiques que han delmat a la ciutadania així com la seva activitat econòmica. Un dels exemples més recents de crisis que van afectar l'economia local i a nivell europeu va ocórrer amb l'aparició de la fil·loxera, l'any 1890, que a les nostres contrades va suposar una gran crisi econòmica, ja que la vinya era l'únic conreu que es comercialitzava cap a les comarques veïnes en una societat agrària tradicional.

L'any 1982 també va esdevenir un altre desastre natural, molt conegut i recordat per tots els urgellencs: els aiguats, que van devastar els municipis per on passa el riu Segre, a més de pobles de muntanya on les fonts i els torrents brollaren com mai. A banda de dues víctimes a la comarca de l'Alt Urgell, es calcula que la riuada va causar pèrdues per valor d'uns 8 milions d'euros, és a dir uns 1.300 milions de pessetes de l'època.

De totes aquestes crisis la societat sempre se n'ha sortit i més enfortida. Però moltes vegades, això ha significat un canvi de paradigma en què s'ha fet una transformació que ha canviat la manera de viure i la manera de generar noves fonts de riquesa. Seguint amb l'exemple de la plaga de la fil·loxera, a la darrera dècada del segle XIX, l'advocat i agrònom barceloní Josep Zulueta i Gomis va iniciar un canvi econòmic, que perdura fins als nostres dies, amb la introducció de la vaca suïssa a la Seu i amb els primers assajos de fabricació de mantega. Josep Zulueta, acompanyat pels canvis de l'època amb les polítiques de foment del cooperativisme agrari, va impulsar la fundació, el 9 d'octubre de 1915, de la Sociedad Cooperativa de Lechería Sindicato Agrícola (el que es coneix avui en dia com la Cooperativa Cadí), la primera cooperativa lletera de l'estat. Els seus inicis van ser difícils, però l'èxit de la Cooperativa va suposar una transformació radical en el model agrari tradicional de la comarca i dels territoris veïns.

El desastre provocat per les inundacions del riu Segre l'any 1982 també va portar grans canvis a la Seu. Primer de tot, es va aconseguir la tan desitjada canalització del riu Segre, que ha d'evitar que es repeteixin catàstrofes similars a la ciutat. Però més enllà d'això, es va aprofitar la desgràcia per a la creació del Parc de referència de la Seu: el Parc Olímpic del Segre, que va fer possible que la Seu fos subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992. Sens dubte, aquest fet és una fita històrica. Tot això, a més, va suposar una gran inversió pública per part de totes les administracions, que va permetre evolucionar d'una ciutat en blanc i negre a una ciutat en color.

Avui en dia, es viu una nova pandèmia sanitària amb una gran afectació econòmica mundial que afecta també a la nostra ciutat. Hem d'aprendre de les experiències anteriors i buscar nous projectes que donin el nou impuls que necessita la Seu i remuntar després de més de deu anys d'una important parada econòmica que ha portat empobriment amb el tancament d'activitats i pèrdua i envelliment de la seva població.

La Unió Europea ha anunciat l'enviament a Espanya de 70.000 milions d'euros per a fons Next Generation amb quatre objectius bàsics: transició ecològica, transformació digital, cohesió social i territorial i igualtat de gènere. Per tant, és urgent que tots plegats, grups polítics, associacions i altres agents treballem junts per acordar un nou projecte que porti aquesta dinamització econòmica que la Seu necessita. Ara és el moment.

Norman Foster, arquitecte britànic i un dels arquitectes contemporanis amb major prestigi i reconeixement internacional va dir que "alguns dels millors projectes sorgeixen de les majors dificultats". Aprenem del passat per construir un futur molt millor per a tots els urgellencs i urgellenques amb més oportunitats.

Joan Barrera és regidor de Compromís per la Seu