Els dèficits en comunicacions i habitatge assequible, principals frens per establir-se al Pallars

TírviaL'entitat de promoció Pallarsactiu ja ha fet públics els resultats de l'enquesta elaborada els darrers mesos per conèixer què necessita la gent que es vol establir als Pallars aprofitant el teletreball, ara que la situació de pandèmia ha impulsat aquesta modalitat. L'objectiu, indiquen, era "conèixer si entre la població catalana hi havia la inquietud, les ganes i la intenció de fer un canvi de vida per establir-se i teletreballar al nostre territori".

En aquest sentit, indiquen que "el 88% dels enquestats coneixen els Pallars, la majoria per motius familiars o perquè hi tenen una segona residència, i per tant responen l'enquesta amb un coneixement ampli d'ambdues comarques". La majoria de respostes, afegeixen, són de gent treballadora que, en un 60% dels casos, té l'opció de teletreballar o flexibilitzar la seva jornada laboral perquè la seva empresa li ho permet. "Arran de la pandèmia hi ha hagut un creixement positiu en deslocalització de feines i, per tant, les persones-famílies ho veuen com una oportunitat per anar a viure en llocs més petits que les grans ciutats, ja que valoren molt positivament la qualitat de vida dels Pallars i també els seus serveis", indiquen des de Pallarsactiu.

Tot i això, afegeixen, molts dels enquestats veuen dificultats per anar a viure als Pallars relacionades amb l'accés a les telecomunicacions, ja que "hi ha moltes poblacions que no tenen una connexió ràpida i segura i això és un gran hàndicap per poder establir-se". Des de Pallarsactiu admeten que des del govern de la Generalitat s'està "treballant per resoldre aquesta problemàtica", però assenyalen que "tant des de l'àmbit públic com privat pallarès hem de continuar reivindicant-ho, per tal que no només les capitals dels municipis tinguin fibra òptica". L'objectiu, assenyalen, és aconseguir que arribi a tots els nuclis pallaresos per tal que "el poble més petit pugui acollir l'empresa més gran".

Una altra problemàtica per establir-se, afegeixen, "és el dèficit històric en infraestructures viàries que viuen els Pallars". En aquest sentit, des de Pallarsactiu s'assenyala que les carreteres i camins que porten a moltes poblacions "no es troben en condicions òptimes, una problemàtica que s'ha d'anar resolent amb l'ajut del govern català, que ens consta que hi està treballant". Finalment un altre inconvenient per aquells que podrien anar a viure als Pallars però que no tenen segones residències -que són el 75% dels enquestats- és l'accés a l'habitatge, ja que "aquest no està garantit i, per tant, des dels municipis s'ha de fer un esforç, mitjançant campanyes de conscienciació i bonificacions, entre d'altres, perquè els propietaris de pisos i cases buides que no hi viuen els posin en lloguer o venda a uns preus assequibles".

Des de Pallarsactiu assenyalen que tot plegat mostra "una realitat complexa que hem de superar per fer que els Pallars esdevinguin un lloc de referència per venir-hi a teletreballar", ja que aquest és "un element més per vèncer el despoblament rural".