La glacera de la Noguera Pallaresa 'reviu' gràcies a un mapa del parc de l'Alt Pirineu

SonEl Parc Natural de l'Alt Pirineu vol reivindicar el seu passat glacial i per fer-ho ha editat un pòster que reprodueix l'extensió de la glacera més important del sud dels Pirineus, la de la Noguera Pallaresa, que va arribar al seu màxim fa més de 40.000 anys, amb 63 quilòmetres de longitud i 600 metres de gruix. La glacera anava des del pla de Beret fins a gairebé Sort. Havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 metres a Bonabé, 600 a Esterri d'Àneu i 365 a Llavorsí. El pòster permet descobrir altres curiositats, com ara la formació de l'estany de la cubeta d'Esterri d'Àneu. Aquell estany va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat.

El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Marc Garriga, ha explicat que l'objectiu d'aquest pòster de 70 x 100 centímetres és apropar a la ciutadania el passat glacial que ha marcat per sempre la seva geomorfologia. L'objectiu és que els guies tinguin una eina per promoure la descoberta del patrimoni natural amagat en el modelatge de les valls, els circs i els estanys d'alta muntanya. Garriga ha afegit que també és important explicar l'origen i com ha influït en el paisatge actual l'evolució de les glaceres ara fa milers d'anys.

Aquest material s'ha elaborat a partir d'estudis recents incloent també dades procedents de treballs previs realitzats per diversos grups investigadors, i l'ha coordinat Josep Ventura, expert de referència en geomorfologia glacial del Parc Natural. Es nodreix també de l'Inventari de llocs d'interès geomorfològic del Parc Natural de l'Alt Pirineu, publicat el 2010.

Ventura ha explicat que s'ha cartografiat i marcat els límits d'aquesta glacera i s'ha estudiat amb quines altres glaceres s'ajuntava la de la Noguera Pallaresa, per exemple la de la Vall Ferrera. Ventura ha afegit que també s'han cartografiat altres glaceres que van quedar situades a cotes més altes com les del Salòria, el massís de l'Orri o Llessui. El pòster dona a conèixer quines zones estaven ocupades per glaceres i quines no fa milers d'anys.

El que ara és el Parc Natural de l'Alt Pirineu, l'alta conca de la Noguera Pallaresa, va estar ocupada per importants glaceres al llarg de diferents períodes glacials del Quaternari. Ventura ha explicat que de l'últim període es conserven la majoria de morfologies i dipòsits, facilitant el seu estudi i la reconstrucció de la seva extensió. Durant el Darrer Màxim Glacial, d'edat anterior a 40.000 anys, s'han identificat 65 glaceres ocupant una superfície de 796,9 Km2. La glacera de la Noguera Pallaresa, va ser la més extensa del vessant Sud dels Pirineus. Posteriorment al Darrer Màxim Glacial s'identifiquen diverses fases glacials amb importants avenços retrocessos de les glaceres fins als 18.000-20.000 anys on s'inicia la Deglaciació.

Els pòsters es distribuiran gratuïtament a centres educatius i el col·lectiu de guies. Els particulars o establiments turístics que el vulguin, el podran aconseguir gratuïtament en algun dels punts informatius del Parc Natural.

Un nou Centre per descobrir la geologia del Parc

El pòster que ara s'ha editat també formarà part de la documentació gràfica sobre el patrimoni geològic del Parc Natural que s'està organitzant en col·laboració amb l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i que s'ubicarà al futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra, a Rubió, municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà. Aquest Centre funcionarà com a punt d'informació especialitzat, amb itineraris i lIocs d'interès geològics (LIGs) durant la temporada d'estiu, de juny a setembre, a partir d'aquest estiu.

El nou Centre s'ubicarà al costat del Jardí de Roques, el primer museu a l'aire lliure de Catalunya per treure profit de la geologia del Parc, inaugurat el 2018, en aquest indret emblemàtic, Rubió, a 1.687 metres d'altitud.