Senterada recupera terrenys en desús per fer-hi horts col·lectius

SenteradaRecuperar terrenys en desús i omplir-los d'horts col·lectius i plantes comestibles. Aquest és el principal objectiu de 'Senterada comestible', la iniciativa posada en marxa recentment per un grup de veïns i segons residents del poble de Senterada, al Pallars Jussà, i que opta a recollir fons a través de la campanya de micromecenatge "Arrela't a l'Alt Pirineu i Aran".

L'ànima de la iniciativa és Mireia Font, que durant el confinament va començar a unir a gent del poble per avançar cap a l'autosuficiència a nivell municipal. "Vam pensar que la millor manera de començar era treballant l'autosuficiència i la sobirania alimentària", indica, tot afegint que "els veïns i veïnes volem decidir com i què mengem, volem menjar saludable i, a la vegada, recuperar aquests espais socials tan importants per a la nostra comunitat".

A banda de vetllar per aquesta sobirania alimentària, el projecte també vol reintroduir varietats agrícoles tradicionals i plantes silvestres comestibles "que els nostres avis utilitzaven però que nosaltres hem perdut", així com dinamitzar el poble i fixar població. Per fer-ho, van crear una associació que, en un poble amb poc més de cinquanta habitants, ja té prop de 160 socis, ja que s'hi han apuntat força segons residents i veïns d'altres nuclis.

Així, una de les accions que ja han començat a fer és recuperar una gran zona d'horta que hi ha entre el poble i el riu Flamisell on hi cultivaran diverses modalitats d'hortalisses, hi posaran un galliner i hi tindran un banc de llavors per anar recuperant varietats autòctones. A més, d'acord amb l'Ajuntament -que des d'un principi els ha ajudat, entre altres coses cedint-los material-, volen que a tots els jardins i parcs públics, així com a les vores dels camins, hi hagi plantes comestibles, medicinals i licoreres, tant pel que suposa a nivell de recuperació patrimonial com perquè la gent del poble en pugui fer ús.

Tot plegat, asseguren que també té un vessant social, ja que "en un poble de cinquanta habitants, encara hi havia gent que no es coneixia", explica Font. El fet de participar en aquest projecte col·lectiu, doncs, està ajudant que la gent del poble es conegui i fins i tot surtin altres projectes d'autosuficiència. Aquesta part més social és una de les que valora força el Josep Maria Bordas, un dels voluntaris que passa temporades a Senterada i que ara va amb freqüència a treballar a l'hort. "Si t'agrada la natura i el camp, penso que és una cosa molt maca i, a més, m'ha ajudat a conèixer a gent, perquè si no ve un, ve l'altre, i et vas fent amb els veïns".

En una situació similar es troba el Carles Mauricio, que té una segona residència a Senterada "que cada cop serà més la primera". A banda de conèixer més a la gent del poble, remarca que li agrada participar en aquest projecte "perquè sempre he treballat amb coses que no tenen res a veure amb la natura i, si a més, també es potencia el fet que no s'utilitzin químics, és una bona oportunitat". "Només pel fet que això es vegi net i polit ja és un èxit, independentment que després funcioni com a horta", hi afegeix un altre dels voluntaris, el Josep Maria Caelles.

Qui coordina a tot l'equip de voluntaris és el Jaume Galán, que explica que entre setmana solen ser unes cinc o sis persones que hi van cada matí i que els caps de setmana o en èpoques de vacances poden arribar a ser 20 o 30, repartits en diversos grups de treball, "i és quan podem fer tasques més grans, que requereixen més gent, com ara moure fustes". Justament, amb els que hi van més habitualment s'organitzen a través d'un grup de whatsapp, on s'hi van enviant convocatòries setmanals. A banda, també s'organitzen en comissions, per tal de poder repartir el treball.

Tot el que s'obtingui de l'horta es destinarà, a través d'un banc del temps, a l'autoconsum dels voluntaris participants i el que sobri podrà ser adquirit pels socis de l'entitat a un preu just. "Si tot va bé, la idea és acabar fent un mercat i fent donacions a escoles i residències, per evitar el malbaratament alimentari", afegeix Font.

Tot el procés es fa amb cultiu ecològic, "minimitzant la despesa d'aigua i energètica", explica Font, que remarca que "per això ens va molt bé aquesta campanya de micromecenatge, per fer aquesta inversió inicial, adquirir les eines pels voluntaris, fer el reg gota a gota amb plaques solars, posar el motoret que ens permetrà fer un reg eficient i comprar les llavors, les patates de sembra i les hortalisses que necessitarem per fer viable el projecte". Per poder-lo desenvolupar s'havien marcat una quantitat mínima de 4.000 euros i una òptima de 8.680 i, a pocs dies per acabar el procés, estan a punt d'assolir aquesta darrera xifra.