Un Sant Jordi gairebé com els d'abans

Aquest ha estat un Sant Jordi gairebé com els d'abans: llibres al passeig 10 d'abril de Puigcerdà, les floristeries plenes de roses guarnides amb senyeres i la gent omplint els carrers. Des de fa més d'un any, els carrers havien esdevingut llocs merament de trànsit. Anar a fer un encàrrec i tornar a casa. Aquest Sant Jordi, la gent ha sortit tranquil·la, amb ganes de badar i passar una estona al carrer per retrobar-se amb amics i veïns.

Ha estat un moment per posar-se al dia, per demanar per la família i fins i tot per donar el condol a aquells que han perdut un familiar a qui no hem pogut acomiadar. Es notava l'emoció en la mirada perquè el camí ha estat llarg i les hores de soledat pesen a tothom. Alguns feia un any que no havien estat al passeig. A la conversa es donaren cita les novetats editorials i les cues davant les floristeries però el tema protagonista del dia va ser la vacuna: "jo ja porto la segona dosi, jo tinc hora la setmana vinent, jo m'he trobat malament, jo cap símptoma, a vosaltres ja us han vacunat?..."

A Puigcerdà ha estat un Sant Jordi gairebé normal: parades, espectacle infantil, batucada i presentació de llibre, tot plegat entre dosis de gel hidroalcohòlic, mascaretes i sentits únics de circulació. Ha estat un dia per gaudir de la cultura, aquesta disciplina que mai falla, que ni en pandèmia ens ha fallat. Tots ens hem adonat que la cultura ens salva, ens fa millors i ens acompanya en els moments més difícils. Gràcies a la cultura som més rics. Hem recuperat el Sant Jordi que l'any passat ens van robar i ens ha deixat un regust de normalitat que inevitablement ens assenyala la llum al final del túnel.