El món rural vol ser present en els òrgans de decisió del país

Josa i TuixentAcabar amb la desconnexió que hi ha entre àrees urbanes i rurals i buscar solucions a les problemàtiques que pateixen aquests darrers entorns és l'objectiu de la nova Agenda Rural Catalana, que podria veure la llum el pròxim mes de juny. Els diversos agents que participen en la seva redacció, tant del sector públic com empresarial i social, volen reivindicar l'espai que ha de tenir aquesta part del territori dins els òrgans de decisió del país. Així, es pretén que surtin propostes concretes i que l'eina ajudi a fer front al despoblament o la pèrdua de competitivitat de les empreses. També s'aprofita el camí recorregut pels grups Leader, que des dels anys 80 s'impliquen en les polítiques locals de la mà de la col·laboració público-privada.

Josa i Tuixén és un municipi de poc més de 100 habitants de la comarca de l'Alt Urgell que té en l'entorn de la vall de la Vansa un dels seus punts forts. La seva alcaldessa, Marta Poch, defensa que el futur passa per mantenir els dos pilars de la seva economia: la ramaderia i el turisme, trobant un "motor" que uneixi tots dos sectors. Per aquest motiu, creu que l'existència d'una Agenda Rural Catalana és "molt important per tirar endavant projectes, ja sigui a nivell privat com públic". A més, considera que les administracions han d'apostar de forma clara "per l'entorn rural i la seva gent".

La connexió a Internet de banda ampla és un dels reptes que s'espera poder assolir aviat en aquest municipi alturgellenc i cal també que les persones que tenen interès a instal·lar-s'hi en entorns com aquest puguin trobar un habitatge, explica l'alcaldessa. De fet, a la localitat s'han posat en marxa darrerament iniciatives de repoblament i arrelament. Poch defensa que cal buscar una "estabilitat econòmica", veure's "reflectits sobre el mapa" i aconseguir que es cregui que "el projecte és viable com a país".

L'alcaldessa de Josa i Tuixén creu que cal veure la zona com un territori d'oportunitats, tot destacant tant el llegat històric de les trementinaires –dones que es dedicaven a la distribució de plantes medicinals de la vall per tota Catalunya- com la producció de 'sake' que ara arriba a tot el món i s'elabora amb aigua del municipi. "Segurament és la guspira que pot fer funcionar un motor", assegura Poch, que afegeix que aquesta beguda ha servit per donar a conèixer el poble i pot ser un exemple d'emprenedoria per a les persones que tinguin interès en establir-s'hi.

Precisament, l'Agenda Rural és una proposta que neix "des de baix" i "de la necessitat que hi ha en els mateixos territoris rurals per poder opinar", tal com detalla la gerent del Consorci Leader Alt Urgell – Cerdanya, Mireia Font. En aquest sentit, destaca que la idea és que sigui una eina de participació que aplegui a tots els actors i on s'exposin els problemes del "dia a dia" d'aquestes àrees, a més dels avantatges que presenten aquests entorns.

Enquestes per integrar la visió de diversos agents

L'objectiu és que a partir d'un primer esborrany que s'està redactant, extreure'n conclusions i elaborar un nou document, el qual s'avaluarà abans de l'aprovació per part de la Generalitat de Catalunya. En tot aquest procés, explica Font, es duran a terme diverses enquestes per integrar la visió de diversos agents del sector públic, entitats empresarials i societat civil. L'objectiu és que surtin propostes concretes i que aquestes s'integrin en una llista de mesures, seguint el model que s'ha fet en l'agenda rural francesa.

L'Agenda s'està confeccionant per encàrrec de la Comissió Interdepartamental del Despoblament Rural, depenent del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L'equip que està elaborant-ne el contingut està format per representants de l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l'Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis i Comarques de Catalunya (FMC), l'Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Precisament, algunes d'aquestes entitats també han participat en l'elaboració de l'Agenda Urbana de Catalunya, més centrada en el desenvolupament de les ciutats i els punts on s'hi concentra molta població. Per aquest motiu, consideren que cal complementar els seus plantejaments amb els dels entorns rurals i, fins i tot, impulsar accions conjuntes que beneficiïn totes dues realitats. De fet, cal tenir en compte que les àrees urbanes necessiten dels diferents recursos que hi ha als pobles i, en sentit contrari, els petits municipis viuen dels serveis, el turisme i el potencial econòmic que hi ha a les ciutats.

Aquesta eina es considera clau per disposar d'un model consensuat que faci canviar la visió que hi ha sobre aquests territoris. Tot plegat, a més, per seguir l'estratègia de desenvolupament rural a escala europea i complementar els objectius de l'Agenda 2030. D'aquesta manera, es vol, entre d'altres, promoure la transversalitat en la presa de decisions, garantir la producció agroalimentària per a una alimentació sostenible i millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals.