Revistes i opinió

Sempre he pensat que en una societat competitiva com la nostra, on el conglomerat societari és molt important, li calen també una base prou forta de mitjans escrits en paper o digitals per fer evident la veu crítica, senzilla, impertinent a vegades, cridanera, que englobi tot el ventall de les activitats comarcals, territorials, de país, de nació, de grups humans, etc. I que també serveixi per defensar posicions i debats que moltes vegades, i actualment passa, no permeten parlar-ne. Temes plens d'interès per a una autèntica democràcia també cal defensar-los des de les revistes.

Per això, i moltes altres coses, la qüestió de la defensa de tenir uns mitjans audiovisuals i de premsa regular és una autèntica necessitat per obrir debat i donar raons als qui no tenen mitjans per dir la seva enmig de les pressions mediàtiques i lluny de les raons polítiques, socials, econòmiques, mediambientals o científiques.

Jo crec que les revistes ajuden a aconseguir les fites humanes més imprescindibles, la llibertat, la democràcia, la salut mental i la informació. La societat que té revistes d'opinió, té la clau de la intel·ligència social i política. Per això, jo col·laboro en diversos mitjans que donen sentit a tots aquests compromisos, i ja m'agradaria que fossin més, però tampoc hi han possibilitats. Amb diners, hauria muntat un diari o potser un setmanari, amb paciència em quedaria amb una revista mensual i acariciaria una ràdio, potser no tant una televisió, però sí un mitjà digital per donar opinions i tenir una certa influència.

Aquestes són, i n'hi ha d'altres, les raons que propicien que actualment els diaris s'assemblin a les revistes (sobretot els dissabtes i diumenges), plagades d'articles d'opinió, que no sé si algú llegeix i en fa cas, tot i que seria bo que a cada article hi hagués també la quantitat de lectors que ha tingut; així tindríem un baròmetre prou exacte del públic que cada opinant reuneix o el llegeix i comprovar quins temes han tingut més atracció i esdevenen més propers a les necessitats dels lectors.

Jo crec que és bo tenir revistes d'índole divers i amb una dinàmica variada, jo mateix llegeixo cada semestre dues revistes digitals que, a part de col·laborar-hi, crec que després de deu anys tenen una presència que continua sent necessària per a Cerdanya, que són Querol (revista cultural) i la Ker revista amb articles més dedicats als temes científics. Les dues defensen el cerdanyisme, és a dir l'especificitat cultural de Cerdanya en un món modern. Sempre pensant aquella màxima de "qui perd els orígens perd la identitat", i les revistes donen fe dels orígens i de la identitat, i volem que així sigui.

Si voleu, us puc també parlar de les altres revistes que rebo dins el període de sis mesos, que encara que sembli massa llarg moltes s'agafen aquest temps perquè no poden sortir més aviat. I m'arriben també algunes anuals. Així doncs hi tenim la Cadí-Pedraforca, Muntanya (del CEC), Lo Banyut, Mirmanda, Fil Directe, Àgora, Portella (les dues andorranes).

Encara repasso des de la seva fundació el Serra d'Or (que té 60 anys), L'Avenç (amb 45 anys), i amb llengua castellana El Ciervo (que té 70 anys) i Alternativas Económicas. Tot plegat és una amalgama que m'agrada i em serveix per rebre les informacions adequades a les meves necessitats. Unes des de l'angle pirinenc i altres des de l'angle català, econòmic, sobre llibres, sobre notícies literàries, sobre medi ambient, etc. I me'n deixo d'altres que rebo com a digitals. No cal dir que també hi ha la premsa diària, però el que vull ressaltar és que les revistes pirinenques i cerdanes concretament m'estimulen a repensar, interpretar, analitzar i a criticar sobre aquest petit país del Pirineu. No les deixem perdre. Potser sí que ens calen col·laboradors, literaris i econòmics i aleshores podríem donar a les revistes cerdanes una més periodicitat.

Un altre camp que és paral·lel a les revistes, són les editorials, i al Pirineu n'hi ha forces, que si bé no poden competir amb la premsa, poden influir en molts determinats períodes en un públic interessats pels temes més variats tant del territori com del pensament. Les editorials pirinenques ens ajuden als escriptors a recollir molts dels estudis amb profunditat que els articulistes de revistes no poden aprofundir. Per això no ens estarem d'agrair a editors llurs esforços per treure llibres que son influents. És una altra línia de combat que cal defensar. I és clar la lluita per crear llibreries, que és essencial juntament amb les biblioteques. I com diem els del Llibre del Pirineu, tots ells tenen Denominació d'Origen (DO).