Les restriccions sanitàries i el sentit comú
Cal mitigar els efectes d'aquesta pandèmia per no contribuir encara més a la destrucció del teixit econòmic a les comarques de muntanya
Després de les festes de Nadal, i davant l'arribada de la tercera onada d'aquesta pandèmia del covid-19 que tant de mal està fent tant a nivell de salut pública, com econòmic, el Govern de la Generalitat va imposar unes restriccions per controlar els contagis entre les quals s'inclouen: primer el confinament municipal i ara comarcal i el tancament dels comerços de més de 400 metres quadrats tots els dies i el tancament de tots els establiments no essencials els dissabtes.
Aquestes mesures es van imposar d'una manera uniforme a tot Catalunya, sense tenir en compte les especificitats de cada territori, com és el cas de l'Alt Pirineu i l'Aran. Mesures imposades amb una clara mirada metropolitana. L'Alt Pirineu i l'Aran ocupa el 20% de la superfície de Catalunya, però només representa un 1% de la població total, amb unes 70.000 persones i, per tant, la densitat de població és radicalment diferent. Hem de tenir en compte que la ciutat més poblada de l'Alt Pirineu és la Seu, amb uns 12.000 habitants, i el districte de Barcelona menys poblat és el de les Corts, amb més de 80.000 habitants. S'ha arribat a l'absurd de no deixar que els habitants de qualsevol petit municipi del Pirineu amb menys d'un centenar de veïns es desplacessin a un altre municipi proper, mentre que a Barcelona ciutat, 1.600.000 persones es podien moure lliurement.
Per tant, és de sentit comú que les mesures aplicades a Catalunya hagin de prendre's de manera descentralitzada i diferenciada. A l'Alt Pirineu té més sentit que el confinament sigui de la regió pirinenca i no municipal o comarcal, tenint en compte també que existeix una organització administrativa pròpia que és la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, sense descartar que en moments puntuals per situacions concretes es puguin aplicar mesures més restrictives per barris, nuclis de població, etc.
No pot ser que en el nostre territori el tracte als comerços no essencials sigui diferent als de primera necessitat, ja que la mobilitat no s'incrementa de manera significativa en cap cas. Es produeix la mateixa mobilitat un divendres que un dissabte perquè un veí de la Seu o de la Pobla de Segur vagi a comprar unes sabates. Tampoc té cap sentit que els establiments de més de 400 m² no dedicats a serveis essencials no puguin obrir cap dia de la setmana. En el territori pirinenc la majoria dels centres comercials de més de 400 m² són d'alimentació i poden obrir, en canvi altres com els de venda de mobles, no poden. Aquests tipus d'establiments amb una major superfície, donades les visites que acostumen a tenir, són molt més segurs davant la pandèmia. Per tant caldria també fer un tracte diferencial i permetre la seva obertura tots els dies de la setmana.
Per últim, també s'ha de tenir en compte el Principat d'Andorra. No es pot donar l'esquena a un país veí i amic al qual hem estat entrelligats històricament. És important recordar que un sotrac econòmic a Andorra també repercutiria amb llocs de treball als habitants de la Seu, dels quals més de 1.300 treballen a diferents empreses d'aquest país i moltes famílies en depenen econòmicament. Això significa que no es pot deixar més la frontera tancada aïllant completament Andorra i, per tant, com a mínim caldria equiparar la mobilitat a la resta de la regió pirinenca.
Deia Ramón Gómez de la Serna, escriptor espanyol noucentista que "el sentit comú és el menys comú dels sentits". Hem d'actuar amb sentit comú pel bé de la Seu i del Pirineu, dels seus ciutadans i ciutadanes, dels seus comerços i també pel bé d'un territori que està doblement castigat, pels fenòmens propis de despoblament, envelliment i empobriment. Cal mitigar els efectes d'aquesta pandèmia per no contribuir encara més a la destrucció del teixit econòmic a les comarques de muntanya.
Joan Barrera Aranda és regidor de Compromís x la Seu a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell
