El primer republicà espanyol que va entrar a Mauthausen era fill de Montferrer
Ho revela el llibre Cerdans i alturgellencs als camps nazis, escrit per Marc Bernadas i Pau Chica i editat per Anem Editors
La Seu d'UrgellJosep Ignasi Solans i Sanvicens, nascut l'any 1895 a Montferrer, a l'Alt Urgell, va ser el primer republicà espanyol que va ser registrat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Hi va arribar amb un comboi el 6 d'agost de l'any 1940, acompanyat d'altres presoners, entre els quals hi havia un altre alturgellenc, Bonaventura Aixàs Obiols, de la Seu d'Urgell, i un cerdà, Josep Sirvent Domingo, fill de Mussa. Tot i això, es pot considerar que Solans va ser el primer republicà a ingressar-hi, ja que el seu número de matrícula, el 3.153, és el primer que s'assigna a un deportat espanyol.
Tot plegat ho revela el llibre Cerdans i alturgellencs als camps nazis, escrit pels joves historiadors pirinencs Marc Bernadas i Pau Chica i editat per Anem Editors, justament l'any que es commemora el 75è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial. El llibre, que surt a la venda aquest dijous 25 de juny, revela que en total van passar pels camps nazis -sobretot Mauthausen- catorze alturgellencs i sis cerdans.
El volum explica de primera mà l'auge dels feixismes a l'Europa de la primera meitat del segle XX, el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a Catalunya i a les comarques pirinenques, l'exili a conseqüència de la victòria franquista i l'horror nazi viscut en una Europa en guerra (1939-1945). Sobretot, però, el valor del llibre és que posa nom i biografia a les vint persones de la Cerdanya i l'Alt Urgell que van patir en carn pròpia un dels pitjors horrors de la història de la humanitat: els camps nazis.
En aquest sentit, el director d'Anem Editors, Oliver Vergés, explica que tota la documentació relacionada amb els camps nazis es conserva en arxius alemanys i és pública. A més, entitats com l'Amical Mauthausen o llibres com Catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, ja havien permès llistar prèviament el nom de tots els republicans espanyols que hi van anar a parar.
La part complicada, afegeix Vergés, "era conèixer-ne la biografia, saber qui eren, trobar els seus familiars o una mica d'informació sobre ells". De fet, assenyala que alguns dels deportats van néixer a l'Alt Urgell ja que eren fills de guàrdia civils o carrabiners destinats aquí, però amb poca implantació i, per tant, "costa saber-ne poc més que el seu nom". El relat, explica Vergés, s'ha complementat recorrent a la memòria oral i a altra documentació, com ara els padrons de Cerdanya i l'Alt Urgell.
Vergés també remarca que aquesta és "una recerca pionera" a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran. Si bé és cert que a Andorra s'hi va publicar el llibre Andorrans als camps de concentració nazis, de Roser Porta i Jorge Cebrián, "que jo sàpiga a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran no s'ha fet cap altre treball d'aquestes característiques".
El llibre s'ha publicat amb el suport de la Diputació de Girona, dels ajuntaments de la Seu d'Urgell i Puigcerdà i de l'Amical de Mauthausen, i compta amb una presentació d'Enric Garriga, president de l'Amical, i un pròleg de la doctora Queralt Solé, professora de la Universitat de Barcelona. En els pròxims dies, amb la normalització de la situació sanitària, s'espera que es puguin preparar presentacions públiques de l'obra.
Tornant a la dissortada història de Josep Solans, que sembla que havia estat capturat entre Amiens i Calais quan participava en la construcció de la línia Maginot, el llibre explica que va morir el 24 d'agost de 1941 al subcamp de Gusen. Allà hi va arribar esgotat després de mesos de treballs duríssims a la temuda pedrera de Wiener Graben. A Gusen, de fet, hi eren enviats aquells presoners gairebé moribunds i pràcticament cap hi sobrevivia. Al mateix subcamp també hi va morir, el 21 de novembre del 1941 el cerdà que havia arribat amb Solans, Josep Sirvent. Bonaventura Aixàs, mentrestant, va sobreviure i va morir en pau, l'any 1998, a la localitat francesa de Saint-Fons.
Els altres cerdans i alturgellencs que van anar a parar a camps nazis són Antonio Vidal Candia, de la Seu d'Urgell; Pasqual Gabarrós Mauri, d'Alàs; Salvador Barnola Colom, de Puigcerdà; Pere Cases Blasi, de Bescaran; Remigio Morella Giraut, de la Seu; Victorià Córdoba Bordoll, d'Asnurri; Josep Pifarré Fité, del Pla de Sant Tirs; José Azuaga Villalonga, del Pont de Bar; Francisco Palau Parremont, d'Alp; Josep Sans Sansa, de la Seu; Fructuós Bullich Ginot, de Noves de Segre; Pere Serradell Casanova, de Fígols; Emilio García, de la Seu; Josefa Maranges Bobé, d'Alp; Maria Maranges Bobé, de Prats i Sansor; Antoni Puigdellívol Argerich, de la Seu; i Rogeli Anglada Calvet, de Puigcerdà.
