El repte de subsistir amb el públic local a la comarca menys poblada de Catalunya

BarrueraEn temps de confinament comarcal, on sectors lligats al turisme com la restauració, l'hostaleria o els serveis han de subsistir únicament amb el públic local, tenir un d'aquests negocis a la comarca menys poblada de Catalunya posa les coses encara més difícils. Formada per menys de 4.000 habitants, la població local de l'Alta Ribagorça fa inviable mantenir determinats negocis oberts, a diferència del que passa en altres territoris pirinencs més poblats, on el pas a confinament comarcal ha permès a alguns establiments rebre una mica d'oxigen gràcies a un públic de local que en alguns casos frega els 20.000 habitants.

La Ribagorça, de fet, és un dels territoris pirinencs que més està patint les incomoditats d'un confinament que, sovint, no té en compte la realitat de territoris fronterers. El fet que el Pont de Suert o Vilaller exerceixin de centres comercials i de serveis de poblacions aragoneses -que en teoria no poden creuar a Catalunya pel confinament perimetral- o que l'espina dorsal de la comarca, la carretera N230, entri i surti diverses vegades de Catalunya, afegeixen un seguit d'incomoditats als seus veïns, que sovint han de justificar el motiu de desplaçaments quotidians als freqüents controls policials.

A aquests inconvenients s'hi suma, doncs, aquesta impossibilitat de sectors lligats al turisme de treballar amb visitants de fora de la comarca. En uns dels mesos més forts de la temporada hivernal, amb l'estació de Boí Taüll com a principal atractiu, la feina en bars i restaurants de la Vall de Boí és mínima. El matí d'un dia de febrer d'entre setmana, al bar Plató de Barruera els únics clients que hi esmorzen són els membres de la brigada municipal, algunes veïnes del municipi i un parell de nois vestits d'esquiadors. La Lupe, la cambrera, confirma que si bé el cap de setmana hi ha una mica més de gent, el moviment aquests dies és mínim.

Més enllà de la demanda de passar de confinament municipal a comarcal, un dels aspectes en què més èmfasi van fer els representants polítics de l'Alta Ribagorça, i d'altres comarques pirinenques, va ser en la necessitat d'allargar les hores d'obertura de bars i restaurants. En zones pròximes a estacions d'esquí, el fet d'haver de tancar a les 15:30h feia molt difícil poder captar als pocs esquiadors que encara podien pujar a pistes, ja que solen dinar més tard per aprofitar al màxim les hores d'esquí. Des del Plató de Barruera admeten que, almenys, aquesta hora de més, tant de dinars com d'esmorzars, ha permès que la gent vagi una mica més relaxada, però poca cosa més.

En la mateixa línia s'expressa la Blanca, de Ca Milieta. Amb el restaurant situat al nucli pontarrí de les Bordes, al costat de la intersecció entre la N230 i la N260, per al seu establiment és vital la gent que passa per la comarca, ja sigui en direcció a la Val d'Aran, cap a l'Aragó o bé que visita l'Alta Ribagorça per gaudir dels seus atractius turístics. "Aquí vivim de la gent de Lleida i de Barcelona, i entre que hi ha molt poca gent de pas i que la gent de fora no pot pujar a esquiar, hi ha molt poca feina", lamenta, tot afegint que "a la comarca som quatre i viure només de la gent d'aquí és molt complicat".

Més ajudes econòmiques

Davant d'aquesta situació, des de les administracions locals insisteixen que calen més ajudes. L'alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, remarca que "el pas a confinament comarcal era una demanda que teníem, perquè som una vall i una comarca petites i amb poca incidència del virus, però la veritat és que s'ha notat poc a l'hostaleria". En aquest sentit, assenyala que "sí que és cert que l'ampliació de la mobilitat i la flexibilitat horària han donat una mica d'aire a l'hostaleria, ja que ara pot venir la gent de la comarca a esquiar, però no deixa de ser només una mica d'oxigen". Per tot plegat, remarca que "calen ajudes directes i fàcils, som una comarca i un municipi eminentment turístics i cal que les ajudes directes per part del govern arribin sí o sí per tal que puguem remuntar l'economia".

En el cas de la Vall de Boí, alguns restaurants sí que segueixen oberts, però Bruguera apunta que els hotels han hagut de tancar perquè els és totalment inviable poder treballar només amb públic comarcal. A més, tampoc hi ha prou gent de pas o treballadors desplaçats com per poder mantenir algun allotjament obert, com passa en zones més poblades o concorregudes del Pirineu. Alguns d'ells, doncs, han aprofitat aquests mesos d'inactivitat per fer obres, com en el cas de l'hotel l'Aüt d'Erill la Vall, on l'únic moviment que hi ha aquests dies és de paletes.

Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça i alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, coincideix amb el fet que "el confinament comarcal ens ha donat una mica d'oxigen, però evidentment no és suficient per garantir la subsistència, de manera que les ajudes per compensar aquestes restriccions haurien de ser majors perquè ara mateix són insuficients". Justament, des del Consell Comarcal, recorda que han posat en marxa un pla de reactivació econòmica per recollir les necessitats que té el teixit productiu de la comarca i mirar de trobar-hi solucions per tal que pugui sortir d'aquesta situació de crisi. "La principal inquietud és la incertesa de saber què passarà", conclou Erta, que insisteix en la necessitat de dotar de prou ajudes aquells sectors que ara mateix més veuen perillar la seva subsistència.