Pressupostos 2021. Eix pirinenc: Nacional 260

Tenim en dansa les negociacions pels pressupostos de l'Estat espanyol. Sembla que, davant de la flexibilitat introduïda pel virus covid-19 es produirà, al seu moment, la majoria suficient per aprovar-los; esperem-ho, perquè si no, no es podrien assignar bé les partides monetàries que vindran del mai prou preuat El Dorado europeu. I cal, ara més que mai, controlar aquesta riuada financera i la despesa corresponent per mostrar als nostres germans i germanes d'Europa que Catalunya i Espanya són territoris que aspiren a una bona administració. Reduint la pantalla de les nostres observacions enfoquem el territori de l'Alt Pirineu. I aquí no ens voldríem trobar, com cada any, fent com a la loteria de Nadal: mentre hi hagi salut!

Centrem-nos en l'Eix Pirinenc, la Nacional 260. El que és més punyent és que per fer funcionar correctament l'Eix Pirinenc, que va de Puigcerdà a la Seu, cap a Sort i la Pobla de Segur per orientar-se tot seguit cap al Pont de Suert, calen unes inversions moderades: l'arranjament del tram Adrall-Pallerols i el tram Xerallo-El Pont de Suert —aquest darrer enriquit amb els ports de Perves i Viu de Llevata. Aquests arranjaments comportarien una substanciosa millora de la comunicació econòmica i social de totes les comarques altpirinenques, el mateix Aran i les comarques veïnes de Catalunya i de l'Aragó. És, des del nostre punt de vista, una actuació no només imprescindible per aquest territori sinó que possibilitaria rendibilitzar les abundants inversions realitzades a gran part del trajecte de l'Eix, que té una presentació correcta. No es demana, a més, cap obra que pugui representar un atemptat contra el patrimoni natural, només posar al dia com a carretera el que avui són pures pistes forestals asfaltades.

I ara ens sorgeix una pregunta que ens inquieta: existeix algun partit polític amb mínima incidència en la nostra demarcació electoral que no contempli aquesta reivindicació? Volem creure que no n'hi ha cap, que tots tenen al cap que a part de dotar de la urgent personalitat territorial al nostre territori —cosa que competeix essencialment a la Generalitat de Catalunya—, cal actualitzar aquests trams de l'Eix Pirinenc, gosaria qualificar-los de franquistes per com en són de rancis, i posar-los al servei de la ciutadania i de la potenciació de l'estructura econòmica pirinenca. Tampoc podem ni pensar que hi hagi cap alcalde, cap president de Consell Comarcal, que quan li han preguntat els seus diputats pel que cal demanar als Pressupostos Generals no hagi assenyalat aquesta mancança tan notòria.

Personalment, recordo, ja fa anys, haver assistit a convocatòries pro Eix Pirinenc, una a Puigcerdà i l'altra a la Pobla de Segur, evidentment sense l'èxit esperat, però, on, si més no, s'aixecava un clam territorial per aquest tema. Avui dia, a vegades es té la sensació que la resignació s'ha imposat i que tenir en aquest estat d'abandonament aquests punts de l'Eix Pirinenc forma part de la naturalesa de la mateixa manera que les nostres muntanyes, i això, en aquesta o en qualsevulla altra temàtica, és el pitjor que ens pot passar. Tampoc no puc oblidar altres inversions molt importants com la de la Nacional 230 o la del ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, entre d'altres.

El que s'hauria d'evitar en un país que considero força civilitzat, sobretot si ens parem a contemplar d'on venim, és el fet que, any rere any, anem repetint aquesta cançoneta. Demanem als nostres representants territorials al Congrés o al Senat que puguin, en casos com aquests, unir les seves forces per tal que reivindicacions com la de la Nacional 260 arribin amb força a les molt respectades taules dels legisladors dotats de poder de decisió.