Els partits aposten pel desplegament efectiu de la Llei d'Aran i el reconeixement de la seva realitat territorial

Vielha e MijaranEl Parlament de Catalunya va aprovar l'any 2015 la Llei d'Aran, que reconeixia la identitat pròpia d'aquest territori i incloïa el dret a decidir dels aranesos. Sis anys després, PDeCAT, ECP, PSC, i PPC encara reclamen un desplegament efectiu de la Llei, mentre que ERC defensa per l'Aran el mateix que defensa per Catalunya. En la mateixa línia està la CUP, que es mostra també partidària que siguin els aranesos els que decideixin quin marc de relació volen tenir amb els Països Catalans. JxCat aposta perquè l'Aran sigui el que "la gent de l'Aran vulgui". Cs vol reactivar les comissions bilaterals Generalitat - Conselh Generau però es mostra contrari al seu "dret a decidir" igual que el PP.

"Compromís" del Govern amb l'Aran

Marta Vilalta, candidata d'ERC per Lleida, ha defensat el "dret a decidir" pels aranesos i ha afegit que "l'Aran ha de ser el que els aranesos vulguin". Per Vilalta la Llei d'Aran i la Llei de l'aranès demostren el compromís del Govern amb l'Aran i s'ha mostrat partidària de potenciar més l'ús de l'aranès i l'autogovern.

"Màxima col·laboració amb les institucions catalanes"

De la seva banda, el candidat de JxCat per Lleida, Ramon Tremosa, ha expressat el "respecte absolut" a la voluntat dels aranesos i ha defensat la "màxima col·laboració amb les institucions catalanes". Tremosa ha dit que volen que els aranesos tinguin un paper "proactiu" en el redisseny quotidià de la relació institucional.

"La Llei no s'ha desplegat ni en temps ni en forma"

Pel que fa a Marc Solsona, candidat del PDeCAT per Lleida, ha defensat el "dret a decidir" dels aranesos i ha argumentat també que volen per l'Aran el mateix que defensen per Catalunya. Per Solsona, la Llei d'Aran ha de permetre "encarar el futur amb garanties i aliances amb Catalunya", tot i que reconeix que "no s'ha desplegat en temps i forma".

"El Govern no es pren seriosament la Comissió Bilateral"

Òscar Ordeig, candidat del PSC a la circumscripció de Lleida, ha dit que "s'ha de fer complir la Llei d'Aran i presentar un nou sistema electoral". Ordeig ha afirmat que el Govern "no es pren seriosament" la Comissió Bilateral Conselh General – Govern de la Generalitat i ha demanat dotar el Conselh Generau de més competències però acompanyades d'un millor finançament. Per Ordeig el Govern català ha demostrat "lleialtat" amb l'aranès. El candidat socialista ha afirmat que el Govern "fa un discurs de cara a Madrid i de cara a l'Aran fa tot el contrari".

"Protegir i desenvolupar l'aranès és un deure urgent"

Jaume Moya, d'En Comú Podem, considera que l'encaix de l'Aran amb Catalunya ja queda definit a la Llei d'Aran, però el que no s'ha fet i ha demanat és un desenvolupament de la Llei. Moya ha dit que "és un deure urgent" del Govern "protegir i desenvolupar" l'aranès. El candidat d'ECP, ha demanat també el desenvolupament de la Llei de transparència per part del Conselh Generau i la participació democràtica que preveu la norma.

"Articulació de mutu acord"

Per Pau Juvillà, de la CUP, l'articulació de l'Aran amb Catalunya s'ha de fer "de mutu acord" i ha reivindicat per l'Aran el mateix que vol la formació anticapitalista per Catalunya.

"Tot s'ha quedat amb gestos"

Marisa Xandri, candidata del PP per Lleida, ha destacat la llei pròpia d'Aran i la llengua cooficial juntament amb el català i castellà. Però ha reconegut que tot s'ha quedat "amb gestos" i no s'han acabat de fer els passos suficients per desplegar la Llei i dotar el Conselh Generau de més competències.

"Polítiques efectives per l'Aran"

El candidat per Lleida de Cs, Jorge Soler, ha apostat per incentivar les Comissions bilaterals entre el Conselh Generau d'Aran i el Govern i ha demanat que "s'entengui la realitat descentralitzada de Barcelona". Soler ha reivindicat una "aposta política i social" decidida per l'aranès i l'Aran "més enllà de grans titulars" i demanen polítiques efectives.

El candidat de Vox per Lleida, Toni López, no ha volgut participar en aquest reportatge elaborat per l'ACN.

La Llei d'Aran

La Llei d'Aran estipula que la Val d'Aran constitueix dins Catalunya una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada. Aquesta es fonamenta per una llengua i una cultura pròpies, comunes i compartides amb la resta d'Occitània, i, alhora, d'una antiga tradició d'autogovern defensada pels aranesos al llarg del temps.

La llei pretén reforçar els interessos i vincles que històricament han unit l'Aran amb Catalunya. Amb aquesta finalitat, dota el territori aranès d'un reconeixement cultural, històric, geogràfic i lingüístic, i també estableix el "règim especial propi de l'Aran" per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat. A més, el text reconeix l'organització institucional política i administrativa aranesa i garanteix les seves competències, recursos.

A més a més, estableix la divisió territorial, que no és la mateixa que la catalana, ja que s'articula en sis terçons. També situa l'aranès com a llengua pròpia i el seu ús preferent per part de les administracions públiques. L'11 de març de 2019 el Govern va aprovar que el finançament del Conselh Generau fos de 29 MEUR fins al 2023. Amb aquesta partida, l'executiu català considera que la val disposarà de recursos suficients per a la seva autonomia de gestió durant 5 anys.