El Pirineu i l'Aran, circumscripcions electorals

L'accidentada convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya està tenint moltes lectures, atès que estem vivint en l'excepcionalitat permanent, d'una banda a causa de la pandèmia i, de l'altra, com a conseqüència del setge judicial sobre les institucions catalanes d'ençà de l'inici del Procés. Tanmateix, voldria centrar-me en una derivada que, des d'una perspectiva territorial, convindria no perdre de vista. En el context de la convocatòria a les urnes, els mitjans de comunicació han tornat a recordar que Catalunya és l'única comunitat autònoma d'Espanya que no disposa de llei electoral pròpia i, per tant, es regeix transitòriament encara per la llei estatal. En quaranta anys, la classe política catalana ha estat incapaç de consensuar una llei electoral per al país. Els partits polítics, calculadora en mà, han fet prevaldre el tacticisme, el regat curt, per damunt dels interessos col·lectius.

Per tant, després de quaranta anys del restabliment de les institucions d'autogovern, les províncies continuen essent les circumscripcions electorals a través de les quals elegim els nostres representants al Parlament. L'arquitectura provincial, imposada per l'Estat espanyol i completament aliena a l'esperit del catalanisme polític, és encara avui la que condiciona les nostres eleccions nacionals. Aquí hi ha hagut gent que ha tingut molt temps per esmenar aquest despropòsit, i no ha fet. Miopia política? Jo en diria covardia.

Quan els partits polítics d'aquest país es dignin a emprendre, de veres, una llei electoral per Catalunya han de començar per esborrar del mapa les ratlles de les circumscripcions provincials i calcar-hi al damunt unes altres línies que ja tenen fetes: les de les vegueries. En les eleccions al Parlament immediatament després de les pròximes, l'Alt Pirineu ha de ser ja circumscripció electoral. I l'Aran n'ha de tenir també una de pròpia. Només d'aquesta manera els nostres territoris de muntanya tindran la representativitat política que els correspon. Si l'Alt Pirineu i l'Aran sumen gairebé el 20 per cent de la superfície del país i l'1 per cent de la població, semblaria lògic que la seva traducció en escons al Parlament de Catalunya fos una ponderació entre totes dues xifres.

El país té moltes emergències ara mateix: la pandèmia i la crisi econòmica que se'n deriva són les més peremptòries. És lògic que les institucions públiques hi focalitzin tots els seus esforços. De temps per fer una llei electoral en la pròxima legislatura, però, segur que els en quedarà.