Pirineus28/09/2020

Pep Coll fa el ple jugant a casa

La presentació de L'any que va caure la roca a la Pobla de Segur aplega un centenar de persones

Guillem Lluch Torres
i Guillem Lluch Torres

La Pobla de SegurAplegar a un centenar de persones en una presentació literària al Pirineu no és fàcil, i Pep Coll ho ha fet aquest diumenge. Els Jardins de l'Ajuntament de la Pobla de Segur, convenientment preparats per tal de garantir en tot moment la distància de seguretat entre el públic, s'han omplert per escoltar la presentació de L'any que va caure la roca (Proa), la darrera novel·la de l'escriptor de Pessonada. A través d'una conversa amb la periodista Meritxell Bellera, Coll ha anat desgranant els principals elements que ha volgut introduir en aquesta novel·la, que tanca el cicle de Malpui, el poble de nom inventat que hom pot associar amb el seu poble natal.

I el tanca d'una manera ben tràgica, amb el soterrament del poble. La matinada d'un diumenge d'hivern de 1975 la roca que durant anys ha aixoplugat Malpui s'abraona sobre les seves cases i mata la cinquantena de veïns que en aquell moment hi dormien. Dels que hi viuen tot l'any només se'n salven els hereus de set cases que, com cada dissabte a la nit, havien marxat a la discoteca de Tremp -tret de Malpui i el municipi de la Comella, la resta d'indrets són ben reals- i que, en tornar de matinada s'adonen que el seu món ja no existeix.

Cargando
No hay anuncios

Més enllà de la tragèdia, la caiguda de la roca "obre nous horitzons" als hereus ja que no deixava de ser "un mur que els privava de veure més coses". En paraules de Coll, el soterrament del seu poble els permet passar d'una economia de subsistència en unes condicions de vida ben miserables a voler fer una empresa cooperativa. En aquest aspecte hi té un paper cabdal l'Escola Agrària de Tremp i un dels seus professors, que d'alguna manera "ve a fer de missioner de la nova agricultura".

I és que en aquesta història de prop de 600 pàgines, Coll hi introdueix un bon grapat d'elements per explicar la vida dels darrers anys del franquisme en un poble del Prepirineu. La transformació agrària n'és un, però també el conflicte generacional lligat a les evolucions al camp, el paper de determinades institucions, com el mateix alcalde de la Comella -que amb la mort de Franco fa bona aquella màxima de fer que canviï alguna cosa perquè tot segueixi igual- o la Guàrdia Civil i els seus abusos d'autoritat, que es fan ben presents a les primeres pàgines del llibre.

Cargando
No hay anuncios

Coll destaca que el llibre plasma "l'evolució d'una zona del Prepirieneu en molts àmbits, el polític, l'econòmic, el social...". Al final, conclou, "és una metàfora d'una transició que se'ns va vendre com a modèlica, però que de modèlica no en tenia res, ja que estava plena d'esquerdes". Tan esquerdada, potser, com la roca que acaba amb Malpui.