Penis i vulva

Fa unes setmanes que el meu fill ha començat a esmentar al seu penis "la tita". A casa mai hem emprat aquet terme, ell té penis i jo tinc vulva. Aquest canvi de nomenclatura és degut a la influència de l'escola, dels companys d'escola.

No puc entendre els motius pels que gran part de les persones canvien el nom dels genitals quan parlen amb els seus fills i filles. És una cosa més que habitual, de fet, diria que és el més freqüent. Quina por us fa esmentar les coses pel seu nom? Oi que no us inventeu el nom del braç, l'esquena o el genoll quan parleu amb els infants, doncs perquè fer-ho quan us referiu als genitals?

Anomenar les coses pel seu nom beneficia el desenvolupament integral dels infants. Per una banda, pren consciència del seu cos, el coneix, l'explora i es crea una imatge corporal positiva i real. Per altra banda, en fomenta l'autoestima, ja que guanya seguretat en si mateix per tal d'acceptar el seu cos. Parlar de vulva i penis pot ajudar a evitar, o en el pitjor dels casos, a detectar possibles abusos sexuals. Estar habituat a parlar amb normalitat dels genitals facilitarà la comunicació i l'explicació de la situació.

Penseu també que, de cara a la pubertat, un simple gest com haver parlat des de sempre de penis i vulva, ajuda a poder parlar amb més seguretat sobre el seu cos, els canvis que experimentaran i una millor educació sexual. Haver parlat sempre de penis i vulva evitarà les rialletes amagades que solen produir-se quan se'n parla i transcendirà en la seva futura vida sexual. Traieu-vos els tabús de sobre i esmenteu les coses pel seu nom abans que comenci a dir-li polla o cony!