Pirineus20/12/2020

Passar a l'acció

Els darrers quinze anys el català ha perdut més de mig milió de parlants

Agustí Mas
i Agustí Mas

L'emergència sanitària, les festes de Nadal, la cursa electoral a Catalunya... El bombardeig informatiu derivat d'aquests afers sembla que no acaba de ser suficient per eclipsar una altra realitat emergent a l'agenda informativa que cada cop es fa més patent amb més símptomes: la regressió perillosa de l'ús social del català. Una regressió que tinguem present que significa la dilució d'una forma de descriure el món, d'una forma de veure el món, d'una forma de ser; en definitiva d'una identitat que compartim, la nostra. Que se'n parli és important i que en prenem consciència, també n'és.

Sense anar més lluny, aquests dies, escoltant la ràdio catalana és fàcil sentir un anunci informant d'aquest empetitiment del català. És d'una campanya de la Plataforma per la llengua titulada Emergència Lingüística, que compara els efectes d'haver ignorat durant tants anys l'emergència climàtica amb el fet que seguim ignorant la crisi del català. El president de l'entitat, Òscar Escuder, explicava aquesta setmana a El Punt Avui dades definitives:

Cargando
No hay anuncios

- Els darrers quinze anys el català ha perdut més de mig milió de parlants.

- Només el 19,6 % dels joves barcelonins tenen el català com a llengua habitual (deu punts menys en cinc anys).

Cargando
No hay anuncios

- A València ciutat, menys del 10 % dels menors de quaranta anys han fent els estudis obligatoris en la llengua pròpia.

- A les Balears només el 30,6 % dels joves fan servir el català majoritàriament entre ells. A Eivissa el percentatge cau al 2,9 %.

Cargando
No hay anuncios

- A la Franja, si tres quartes parts dels jubilats parlen català habitualment, entre els joves el percentatge és del 39,6 %.

- A la Catalunya Nord, només el 0,7 % de les famílies parlen català amb els fills.

Cargando
No hay anuncios

- A l'Alguer, el percentatge és del 3,6 %.

Si la setmana passada al canal 33 vèiem, en format documental, la crònica de l'extinció de la llengua pròpia a la Catalunya Nord, aquesta setmana ha estat el Polònia, de TV3, qui colpia l'audiència escenificant la defunció del català en un dels seus esquetxos. Això, a propòsit de la sentència del Tribunal superior de justícia de Catalunya que obliga a fer el 25 % de les classes en castellà. Una decisió judicial que arriba per gentilesa d'un recurs de l'advocacia de l'estat espanyol, que penja del govern espanyol, al seu torn, investit gràcies a l'abstenció d'ERC, formació que recentment hi ha negociat uns pressupostos i una llei educativa però no ha aprofitat l'ocasió per, a canvi dels suports, exigir la retirada d'aquest recurs i la fi dels atacs legals contra el català...

Cargando
No hay anuncios

Vist tot això, podríem dir que el clima informatiu, per anomenar-ho d'alguna manera, comença a ser procliu a la presa de consciència d'aquesta situació d'emergència lingüística que requereix actuar com més aviat millor. Però això sembla el cas del fumador que sap que, pel seu bé, hauria de deixar de fumar, però no fa el pas. Sabem que el català està en perill però no fem res. Sense anar més lluny, el gag del Polònia que ara citava està ple de barbarismes i errors gramaticals més enllà dels que desperten les exclamacions del personatge que interpreta la llengua moribunda. Però és que clama el cel que el Polònia ens vulgui fer reaccionar davant d'aquest fet quan probablement és el programa més castellanitzador de TV3 juntament amb l'APM. Està molt bé fer veure a la població que estem matant la llengua, però el que potser hauria de fer o, millor dit, el que ha de fer tenint en compte l'esperit fundacional de la cadena, és fomentar l'ús del català.

Les campanyes i la informació són molt bones, però, tal com es feia al principi de TV3 i amb la recuperació dels autogoverns, cal crear referents que influeixin lingüísticament (en català) la població en general i, especialment els joves. Cal crear referents que contagiïn hàbits lingüístics genuïns, que mostrin com es pot ser fresc, atrevit, original i tenir ganxo en català adequat al registre que s'escaigui. Cal vetllar, cal treballar per promoure aquest tipus de fórmules i de prescriptors. Per tant, si els responsables del Polònia volen contribuir a la vitalitat del català, que es preguntin per què fan tants esquetxos en castellà; si l'Angela Merkel parla en català amb accent alemany per què tot el reguitzell de polítics i monarques espanyols que hi surten no poden parlar en català amb accent castellà. O per què el papa de Roma hi parla en una mena de castellà italianat i no en un català italianat?

Cargando
No hay anuncios

És en aquest context que cal celebrar la campanya que aquest mes ha posat en marxa el Servei de política lingüística d'Andorra. Ha agafat el grup de música més atrevit i transgressor del panorama nacional i li ha encarregat una cançó i un videoclip per fer justament això: crear i promoure un referent de grup de persones molt ben parit que és fresc, atrevit, té ganxo i parla en català. I, a part d'això, ha engegat una estratègia per generar i promoure l'hàbit dels joves per fer servir el català a la xarxa social més de moda del moment, Tik tok.

Aquest final de 2020 van arribant les lamentacions lingüístiques. Serem capaços, com a comunitat lingüística, a fer globalment com a el Govern d'Andorra i passar a l'acció?