Òscar Jané: "Si fóssim com al nord d'Europa ja hauríem fet la ruta de les mines de l'Alta Ribagorça"
El Centre d'Estudis Ribagorçans dedica el darrer número de Ripacurtia al patrimoni miner
El Pont de SuertAquesta setmana vinent veurà la llum un nou número de Ripacurtia, la revista pirinenca del Centre d'Estudis Ribagorçans (CERib), de periodicitat anual i editada per Anem Editors. Es tracta del segon número d'aquesta segona etapa de la revista (en va tenir una d'inicial la primera dècada del 2000) i en aquesta ocasió s'ha dedicat a la qüestió de la mineria. Un dels membres del Centre d'Estudis Ribagorçans, Òscar Jané, ha destacat la importància que va tenir el sector de la mineria a la comarca durant bona part del segle XX i ha lamentat el poc relleu que s'ha donat al seu llegat.
"El tema de la mineria és recurrent al Pirineu perquè en tenim a molts llocs, però a l'Alta Ribagorça s'acostuma a parlar més del tema hidroelèctric, que va tenir un pes enorme, o de fenòmens com el despoblament. El cas és que les mines van tenir una importància molt gran perquè van comportar una gran arribada de gent en una època en què el Pirineu ja es començava a despoblar", explica. En aquest sentit, apunta que durant uns anys es va donar la paradoxa que molta gent de la comarca marxava a buscar-se la vida a fora i, en canvi, molta gent de fora venia a la Ribagorça a treballar a les mines.
Jané remarca que bàsicament hi ha dues mines molt conegudes, les de Cierco, prop de Vilaller, i les de Malpàs. També destaca que, en el moment en què es van deixar d'explotar, els seus impulsors van marxar "i ho van deixar tot fet un desastre, amb tot l'impacte visual que això comporta". Per Jané, "sembla que parlar d'allò faci com vergonya, però cal aprofitar aquell patrimoni i potenciar-lo; si fóssim com al nord d'Europa ja hauríem fet una ruta de la mineria a l'Alta Ribagorça i tindríem espais per explicar aquest passat miner i la seva importància". En aquest sentit explica: "Potenciar aquest patrimoni ens ajudaria a diversificar una mica els atractius de la comarca i que no tot fos romànic i esquí".
Justament, des del Centre d'Estudis Ribagorçans han impulsat un grup de recerca "que es dedica a comprendre i potenciar patrimonialment les mines". Des de l'associació, explica Jané, volen "oferir informació i eines perquè l'administració pugui potenciar patrimonialment el territori". Justament, el fet de dedicar el darrer número de la revista Ripacurtia a aquest tema va en aquesta línia: "A veure si té algun efecte".
Lourdes Beneria, nova presidenta del CERib
La consolidació d'aquesta segona etapa de la revista no és l'únic impuls important que ha rebut aquests mesos el Centre d'Estudis Ribagorçans. Recentment hi ha hagut un canvi a la presidència, que ara ocupa la prestigiosa economista Lourdes Beneria, filla de Boí i catedràtica emèrita de la Universitat de Cornell, als Estats Units. A més, s'ha fet una reestructuració de les seccions del CERib per mirar de donar-hi un nou impuls.