L'orgull de la música pirinenca

Crec que un dels vessants culturals que caldria potenciar molt més a la Cerdanya, i al Pirineu en general, és la música tradicional popular, anomenada també música folk. D'una banda, és un tret característic de la nostra cultura, que el treball laboriós d'algunes persones, com l'Artur Blasco, han salvat de l'oblit i que està inspirant un munt de joves creadors pirinencs en les seves composicions musicals.

Però d'altra banda, com les dues cares d'una mateixa moneda, pot ser un element dinamitzador de la nostra malmesa economia. Evidentment, quan les condicions sanitàries ho permetin, insto els ajuntaments i també a promotors privats a programar música folk a les nostres contrades, no només com a element cultural, sinó com a ítem turístic de primer ordre.

Hi ha molts països on els festivals estiuencs són especialment famosos, com és el cas d'Escòcia o Irlanda, i allà hi abunda moltíssim la música d'arrel popular. Aquests festivals atreuen molta gent, amb tota la riquesa cultural, però també econòmica que això comporta.

Massa cops, els nostres músics han hagut de malviure gairebé de la "caritat" que els oferissin una contractació a les nostres places i carrers, cosa que trobo força indignant. Més, quan aquesta música és pròpia i original de la nostra terra i hauria de ser un orgull i una riquesa que exposéssim a les festes majors, festivals diversos de música i celebracions de tota mena.