A qui votaré?

Sóc home, de 73 anys i vaig néixer a la Seu d'Urgell, Alt Urgell, Alt Pirineu, Catalunya. Pensareu que per la meva edat ja sóc un digne, o indigne, pensionista de jubilació. Ho encerteu. Professionalment, com a economista vaig treballar molts anys en una gestoria administrativa de la Seu. També, per motius familiars —teníem un negoci de distribució de vins i licors—, el món del vi m'és molt plaent i observo amb gran satisfacció la quantitat de bons cellers pirinencs. I ara, el 14 de febrer, haig de votar. Jo, la veritat, tinc l'obligació moral de votar per un determinat partit perquè hi estic adherit, allò que en els meus temps de joventut, en dèiem "militant". Ah! I també perquè crec que la seva política és la millor, faltaria més. De fet, sóc "militant" de tres partits perquè encara que he anat passant d'un a l'altre sense cap trauma, els dos primers encara són formalment ben vius. Per no confondre a ningú diré que sóc radicalment d'esquerres i que crec que les dues grans temàtiques que tenim avui damunt de la taula són les desigualtats socials i la degradació del medi ambient.

Bé, aventuro que, com els vins, els homes i les dones tenim un gust diferent segons el "terroir", la terra que ens ha criat. Sóc profundament pirinenc, però per precisar una mica diré que bàsicament altpirinenc, perquè el Pirineu és molt gran i podria ser basc, de l'Empordà o andorrà, fins i tot d'Ax-les-Thermes. A l'hora d'anar a votar arrossego aquesta motxilla altpirinenca. És que aquest fet m'ha d'influir a l'hora de moure la papereta? Personalment crec que sí, amb totes les matisacions que hi vulgueu introduir perquè, si no, que en faríem d'aquells famosos senyals d'identitat tal com els definia l'enyorat company Manolo Vàzquez Montalban? I a més, en unes eleccions catalanes. Què aconsello, doncs, per votar?

Primer de tot, cal que es reclami d'una vegada per totes la demarcació electoral de l'Alt Pirineu i l'Aran. És molt important que tinguem aquesta àrea específica avui partida entre les demarcacions de Lleida, Girona i un petit cim de la Cerdanya que pertany a la de Barcelona. Ah! Ja sé que esteu pensant! Que això de la Llei Electoral catalana s'arrossega pels passadissos del nostre Parlament com el pobre Quasimodo pels de Nôtre Dame de París. Però per això són les campanyes, per fer-les i per reivindicar el més convenient.

En segon lloc, reclamaria als nostres reis mags d'aquest 14 de febrer pandèmic de 2021, la urgentíssima formalització de les delegacions territorials de les diverses conselleries que formen el govern de la Generalitat. Aquesta genuïna inversió pública ens permetria de tenir més eines per lluitar contra els nostres grans dèficits sanitaris, d'ensenyament, d'habitatge social, de benestar social, de medi ambient... Cal entendre que per damunt dels llistats dels problemes ostensibles del nostre Pirineu hem d'apuntar a les eines que en fan possible les solucions. És una equació política de segon grau, però ben fàcil de comprendre.

I una tercera qüestió, diguem-ne de cultura política. Des de territoris com el nostre, o com les Terres de l'Ebre, o la mateixa Catalunya Central, hem de reivindicar una política territorial federalitzant, —ara no parlo de les relacions Catalunya – Espanya, parlo de la mateixa Catalunya. És curiós que, després de tants anys de clamar sensatament per la nostra sobirania com a nació haguem oblidat totalment, o quasi totalment, que vivim en un país català centralitzat i provincialitzat. Moltes de les exigències territorials que fem de cara a Madrid s'han de fer també a dins, a casa nostra.

Reflexioneu, si us plau, respecte a aquests tres temes, pondereu-los! Sí, ja sabem que a l'Aran preocupa la seva pròpia institucionalització, que a la Ribagorça i els Pallars han de lluitar per revertir les concessions hidroelèctriques, que a l'Alt Urgell volem una altra relació amb Andorra, que a la Cerdanya cal millorar la línia fèrria amb Barcelona i amb Toulouse... Sense abandonar aquestes fites tan essencials, sintetitzem, sumem i, sobretot, pensem també en clau política de l'Alt Pirineu i l'Aran el dia 14 de febrer.