Per més llibreries en entorns rurals

Vaig acomiadar el gener llegint una notícia que em va fer somriure. I ja és estrany perquè tot girava entorn la covid, les vacunes i les eleccions. Vaja, temes d'aquells importants que col·lapsen tots els diaris i les tertúlies radiofòniques. Però entre tot això, periodistes del Pirineu publicaven una notícia que a mi personalment em va fer més il·lusió que totes aquestes d'estricta actualitat. Alins inaugurava un nou establiment, i no un qualsevol, una llibreria!

No és pas que jo sigui pròxima a Alins, però que s'obri una llibreria en un poble pirinenc sempre fa il·lusió. I si aquest poble no arriba ni al centenar d'habitants, encara en fa més. Sembla estrany que en temps d'Amazon i l'era Ebook hi hagi gent valenta que s'embarqui en aquestes iniciatives. Pel que vaig llegir, es tracta d'una periodista de Madrid que deixava la gran ciutat per anar a Alins a obrir una llibreria. Quina sort per tots aquells amants del llibre en paper i llibreries que mantenen l'ofici de llibreter.

No únicament estic contenta perquè jo sóc d'aquelles persones que sempre té un llibre entre mans. L'alegria és pel fet que s'obri un negoci en un poble de menys de cent habitants. El més destacable, un negoci que no gira entorn del turisme. Podria ser llibreria, botiga de queviures, ferreteria o fruiteria. Amb l'amenaça del despoblament podríem dir que, gairebé, tota iniciativa és bona. Perquè si sembla que els confinaments han fet reflexionar sobre les oportunitats que ofereixen els pobles, encara és tota una quimera traslladar-se allà.

Si bé les oportunitats del teletreball ofereixen esperança, la problemàtica d'habitatge és tan gran que totes aquelles iniciatives que aconsegueixen superar això són una minoria. Per això cal celebrar aquestes petites victòries vers el despoblament. Jo ja reconec que si aquesta victòria envolta el món literari la meva alegria és total. Espero que ens desconfinin aviat per poder-me escapar a visitar aquest nou establiment. Molta sort i encerts!