Que cap vot es quedi a casa

Moltes vegades he sentit a dir que les legislatures es valoren per la quantitat de lleis aprovades. Al meu entendre aquest procediment és erroni, ja que com en moltes coses de la vida per mi és més important la qualitat que la quantitat. És a dir, la legislació si no serveix per ajudar i resoldre problemes a la ciutadania, per mi no té sentit. Aquesta legislatura s'han aprovat o modificat 32 lleis, són moltes o són poques? Doncs no ho sé respondre, però algunes crec que són remarcables, com la llei d'espais agraris, la de la vitivinicultura, la de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, la de contenció de rendes ens els contractes d'arrendament d'habitatge o la de la desaparició forçada de menor a Catalunya, per citar-ne només algunes.

Jo no em torno a presentar al Parlament de Catalunya, pel fet que aquest any agafaré el relleu a l'alcaldia de la Seu i en els moments tan complicats que estem vivint, vull dedicar el 100% dels meus esforços a la Seu i Castellciutat. Tinc plena confiança en què l'Antoni Flores farà una bona tasca, ja que és d'aquelles persones acostumades a picar pedra. El proper Parlament i Govern de la Generalitat té molts reptes al davant, però per descomptat el més urgent és superar les crisis provocades per la pandèmia, la sanitària, social i econòmica. Com a Alt Pirineu també s'han d'afrontar temes cabdals, per exemple, el desplegament veguerial de la Generalitat o aprovar la llei de muntanya per ser una eina d'equilibri territorial. Com a territori és imprescindible fer sentir la nostra veu al Parlament, ja que en aquest cas, és ben certa la dita del que "a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat".

La legislatura que arriba a la seva fi ha estat una legislatura complicadíssima. Partíem del 155, d'unes urnes imposades, amb companys i companyes a la presó i a l'exili, amb els tribunals impedint la sobirania del Parlament per escollir la presidència de la Generalitat, amb companys i companyes que d'un dia per l'altre entraven a la presó o es veien obligats a marxar a l'exili, amb el judici de l'1-O, i per rematar-ho amb la irrupció del Covid-19.

Aquestes eleccions ens les han tornat a imposar, entenc tots els recels per la situació epidemiològica i/o el cabreig de molts per les realitats que estem vivint, però tinguem clar que si el diumenge no anem a votar, hauran guanyat els qui volen guanyar a través dels tribunals el que no poden guanyar a les urnes. Òbviament jo crec que la millor opció és la d'ERC, però independentment de quina sigui l'opció de cadascú, el diumenge que no es quedi cap vot a casa, com a Pirineu i com a país ens hi juguem molt.