Activitat cultural i esportiva. Cara i creu de les restriccions: una visió des de la Seu d'Urgell

La cara. L'activitat cultural a la Seu d'Urgell no s'ha aturat des de finals de novembre de l'any passat: música, circ, presentacions de llibres, visites guiades i teatre han estat presents als carrers i equipaments municipals, amb públic i adaptades a les mesures sanitàries corresponents i seguint els protocols que estableix el Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT). Satisfets i per partida doble. Per una banda, s'ha pogut dur a terme bona part de la programació de la tardor i tota la de Nadal, i amb molt bona acceptació, ja que, pràcticament, la totalitat de les activitats van penjar el cartell d'aforament complet. Per l'altra, els agraïments i les bones sensacions de la ciutadania i dels artistes en finalitzar les actuacions. I és que no ho oblidem, la cultura és diversió, felicitat, identitat, reflexió, coneixement i llocs de treball, entre d'altres aspectes. Amb aquest optimisme, des de la regidoria de cultura encarem el primer semestre del present any, amb un programa que engloba disset activitats i que vàrem presentar el proppassat 25 de gener a la sala Sant Domènec.

La creu. Fa temps que la Seu no batega esport. L'activitat esportiva, principalment de base i amateur, que es desenvolupa en instal·lacions i equipaments esportius tancats, està aturada com a mesura de contenció en la propagació del covid-19. Com a regidor de les àrees de cultura i esports, la sensació és agredolça, ja que mentre tenim la possibilitat de gaudir d'un magnífic espectacle musical, els equips de patinatge, d'hoquei patins o els escaladors del rocòdrom 'indoor', entre d'altres esports, no poden entrenar o competir. I no només em refereixo a la pràctica esportiva, sinó a la possibilitat de veure i viure en directe, per exemple, un partit de la lliga femenina de bàsquet del Cadí La Seu. En aquest sentit, m'agradaria que des de la Secretaria General de l'Esport o del PROCICAT, se'ns indiqui quina és la raó per la qual podem assistir a una representació teatral i no a un partit de bàsquet.

Soc plenament conscient que la situació és molt complexa i al mateix temps, suposa un exercici d'equilibri entre la necessitat de preservar i garantir la seguretat sanitària de la ciutadania i el desenvolupament econòmic i social, però, de la mateixa manera que la cultura ens aporta un seguit de beneficis i oportunitats -tal com hem assenyalat anteriorment-, l'esport no professional, escolar i federat també és fonamental, no només des de la vessant física, sinó també, emocional.

Carlos Guàrdia Carbonell és tinent d’alcalde de Serveis Centrals i Cultura a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell