Nou pas perquè la catedral d'Urgell sigui Patrimoni Mundial de la Unesco

La candidatura conjunta amb Andorra i França ja ha estat inclosa a les llistes indicatives de la Unesco

La catedral de Santa Maria d'Urgell
ARA Pirineus
25/02/2021
3 min

La Seu d'UrgellLa candidatura transnacional per al Patrimoni Mundial de la Unesco sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat d'Andorra, entre els quals hi ha la catedral de la Seu d'Urgell, continua avançant en el seu procés de tramitació. Un dels darrers passos més destacats ha estat la inclusió del projecte, ara fa un mes i per part dels tres estats implicats (Espanya, Andorra i França), en les llistes indicatives de l'organisme. Precisament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lloat el "treball conjunt" que s'ha dut a terme fins ara en el marc de la seva visita institucional a l'Alt Urgell, on ha presidit la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni de l'Alt Pirineu, aprovada pel Govern a finals d'any.

En declaracions recollides per l'ACN, Ponsa ha reconegut que els processos per assolir aquest tipus de reconeixements patrimonials són llargs, però ha dit que el fet que totes les parts s'hi estiguin implicant contribueix a accelerar-ho. Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, ha definit el projecte com una "carrera de fons" i ha explicat que s'estan seguint tots els passos, amb la qual cosa creu que el procés per bastir la candidatura s'allargarà quatre o cinc anys.

El projecte transnacional entre Andorra, la Seu d'Urgell i la localitat francesa de Foix va néixer fa més de cinc anys i els monuments inclosos fins al moment són Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d'Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i la catedral de Santa Maria d'Urgell.

Ajuda per al jaciment medieval de les Monges

Fàbrega ha aprofitat la visita de la consellera per demanar l'ajuda del Departament de Cultura en el procés d'excavació i posterior museïtzació del jaciment arqueològic medieval descobert recentment al pati del Centre Cultural les Monges. Així, la idea és ampliar el radi de superfície, ja que només se n'ha obert un 20% del total. L'alcalde de la capital alturgellenca ha destacat la importància d'aquestes restes, ja que, ha dit, permetran "tocar" carrers del segle XI i, probablement, "canviarà una mica la concepció històrica de la Seu". A més, ha afegit que les troballes localitzades mostren la "capitalitat del Pirineu" que exercia la ciutat en aquella època.

Comissió del Patrimoni Cultural de l'Alt Pirineu

La definició del projecte vinculat al jaciment arqueològic serà un dels que s'hauran de tractar en un futur en la nova Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de l'Alt Pirineu, que aquest dijous ha celebrat la seva primera reunió. Ponsa ha ressaltat la seva importància i ha explicat que, d'aquesta manera, es dona resposta a una reivindicació d'aquestes comarques. També ha afegit que, amb aquesta descentralització, les propostes que es plantegin es podran abordar d'una forma més ràpida.

El Bibliobús ja està en marxa

La consellera de Cultura també ha visitat el Bibliobús Pere Quart, que ha començat a prestar servei a les localitats alturgellenques d'Organyà, Coll de Nargó i Ribera d'Urgellet. Ponsa n'ha destacat la seva utilitat assegurant que molts cops acaba convertint-se en un pas previ a l'aposta dels municipis per establir-hi un punt de lectura fix. Per la seva banda, la presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós, ha definit aquest servei com a "essencial" i ha animat a la gent gran a utilitzar-lo, tenint en compte que les restriccions actuals els impedeixen anar a llegir al casal.

Els representants polítics amb el Bibliobús Pere Quart a la Seu d'Urgell

Mentre, l'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, ha assegurat que aquest servei "focalitza en el primer esglaó que la cultura està a l'abast del poble". Així, ha explicat que voldria que la població torni a agafar l'hàbit de la lectura aprofitant els temps de confinament actuals. Finalment, el primer edil d'Organyà, Celestí Vilà, ha dit que espera que aquest equipament mòbil pugui ser el primer pas per posar en marxa una biblioteca al municipi en futur, tenint en compte que l'atractiu cultural que té la localitat per les Homilies, la celebració de la Fira del Llibre del Pirineu i la Ruta de la Llengua.

El bibliobús compta amb un fons de 12.510 documents i ofereix informació i assessorament, préstec, Internet i accés a la plataforma digital eBiblioCat, entre d'altres recursos. També ofereix activitats de foment a la lectura per a tot tipus de públics. La incorporació dels tres municipis alturgellencs ha suposat perllongar la seva ruta, ja que el vehicle ja circulava per diferents punts de les comarques de l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà i Sobirà.

stats