Si la muntanya fos el món
No podem perdre l'oportunitat d'assaborir el Pirineu de Joan Obiols que, en el fons, és el nostre
Poques vegades es dona el cas que un escriptor emprengui un viatge real tot passejant per camins poc fressats per conèixer i explicar la idiosincràsia socioeconòmica i sociològica a més de geogràfica i literària del muntanyam pirinenc. I des de fa vàries setmanes Joan Obiols ha emprès, juntament amb les editorials Andorra i Salòria, una campanya de presentació del darrer volum d'aquesta obra que fa uns anys va començar, el Viatge Universal pel Pirineu. Per això, crec d'interès que en parlem com a novetat editorial, però també com a novetat intel·lectual pirinenca o si voleu com a visió novedosa del país del Pirineu. Per tot això, que per mi no és poc, he volgut parlar-vos d'aquesta fantàstica obra plena de sentiment vers uns territoris que a primera volta costen de conèixer i d'articular-ne la realitat.
Aquesta podria ser una justificació d'aquestes ratlles per presentar-vos el darrer llibre de l'obra i la força de cada un d'ells. El volum d'era Val d'Aran, com tots els altres, ens fa conèixer l'Aran i els territoris de l'entorn i, alhora, la base d'alguns problemes que s'han derivat modernament. Quan una persona que, sentint-se pirinenc, s'endinsa en aquesta investigació es pot ben dir que ha culminat el contingut de la seva voluntat en conèixer extensivament els contorns del seu món. I aquest és el cas de l'escriptor, explorador o, si voleu, investigador Joan Obiols i Puigpinós, un dels pirinencs que, nascut a Peramola el 1952, està a punt de retornar a casa seva després de donar la volta a aquest viatge universal pel Pirineu del qual fa quasi 35 anys que en segueix les traces, recorrent tot parlant i entrevistant a la gent que s'hi ha trobat.
Ara està pràcticament al final del trajecte (falta l'Alt Urgell) que és d'on prové i a on vol tornar. Després el temps i el descans en dirà com continuarà, perquè encara que ell no vulgui seguir, els camins sempre porten a algun lloc i això vulguis o no té les seves conseqüències literàries. De fet el viatge es va començar a gestar amb un altre projecte que podríem anomenar de prova, consistent en donar a conèixer, explicar i parlar amb la gent del territori. La primera sèrie es va dir Esvorancs, Marrades, Nits de taverna, Fulls de pergamí, El desert verd, L'infern dolç, La cucota, i La gramola, un projecte que ara ha quedat fixat en una desena de volums editats per dues editorials de prestigi com són Edicions Salòria, de la Seu d'Urgell, i Editorial Andorra. Aquests deu volums s'emmarquen en una travessa per l'Alt Pirineu i Aran i compleixen la voluntat de donar a conèixer qui són els pirinencs, com pensen, com actuen i fins quines limitacions tenen davant dels reptes que existeixen en l'actualitat.
El lector, a través dels més de 600 pobles visitats i amb les més de 3.500 entrevistes que l'obra de Joan Obiols conté, comprendrà que els pirinencs són gent ruda i amable, atenta i comprensible, amb ferma voluntat i lluitadora; aquests llibres no són pas una guia, sinó una descripció pels camins ramaders, pels colls de muntanya, caminant per les valls, tot visitant pobles, cases rurals, gent de pagès i, sobretot, parlant amb pagesos, mestres, camperols, ramaders, escriptors, farmacèutics, metges, pirineistes, etc., els quals ens parlen i ens ensenyen com és el paisatge cultural del Pirineu que no hauríem de desestimar per mantenir i vincular al mateix sentit turístic i així poder exclamar com fa ell que el seu món és la muntanya i que a través del Pirineu viatges per un país, que és el nostre.
Així, els darrers deu volums d'aquesta meravellosa sèrie són per ordre de número: Principat d'Andorra (que és el seient 184 de l'Assemblea general de l'ONU; l'Alta Cerdanya (la Suisse française); la Baixa Cerdanya (entre Barcelona i París); l'Alt Ripollès i l'Alt Berguedà, L'Alt Solsonés i l'Alta Noguera; el Pallars Jussà; el Pallars Sobirà; la Ribagorça Catalana; la Ribagorsa/La Ribagorza/La Ribagorça Aragonesa; era Val d'Aran / Le Haut Comminges/Le Haut Couserans i le Sabarthés; i l'Alt Urgell.
El conjunt de l'obra ens porta a descobrir pobles i gent i a fer-nos conèixer tot el país pirinenc, i de passada fer-nos enriquir amb el coneixement dels llibres publicats que ens transporten al paisatge cultural del Pirineu. Obiols és un enamorat dels colors i de les olors i les històries que li conten la gent dels pobles, siguin verídiques o llegendàries, del que fan i mengen, del que es veu i es palpa, de l'antic i del modern, Joan Obiols no és tan sols un inclassificable escriptor xafarder, sinó que és un explorador de costums i parlador que troba paraules i el seu sentit més pregon.
No és fàcil, com deia abans, descriure aquest país pirinenc, aquesta nació muntanyenca amb un sentit global, i ensenyar-nos aquest món amb una perspectiva diferent del que ho faria una guia o un llibre de turisme. Amb els llibres de Joan Obiols entrem en contacte amb personatges històrics i actuals que ens fan comprendre millor que mai què és això del país pirinenc, quins son els seus entorns, la seva peculiaritat i la seva identitat. Els llibres del Viatge universal pel Pirineu són essencials per l'actualitat i per l'essència específica en què descriu aquest país. Mai havia tingut oportunitat d'una manera amena, senzilla però intimista que m'expliquessin què és el món del Pirineu. Per això no podem perdre l'oportunitat d'assaborir el Pirineu de Joan Obiols, que en el fons és el nostre mateix Pirineu, encara que a vegades no el sabem copsar.