Monoparentalitat i confinament

Soc mare en solitari per elecció d'un nen de tres anys força intens. El 13 de març, primer dia d'escoles tancades a Catalunya, treballava a serveis socials com a educadora social en un servei d'infància, el qual vam poder reinventar per poder continuar donant servei i fent seguiment dels infants i joves des de casa. En anunciar el confinament inicial de catorze dies, el meu primer pensament va ser que l'Artau no aguantaria. Mai havíem estat un dia tancats a casa 24h, ni estant ell malalt! Hi ha qui va anar a buscar paper higiènic, jo vaig anar a comprar paper d'embalar i alguna pintura que em faltava i a recollir capses de cartró, pedres i branquetes. Casa nostra, habitualment, ja sembla una ludoteca i per la meva professió, els jocs, tallers i activitats per estar amb el nen no em comportaven un esforç especial.

Poc m'esperava la feinada que em venia a l'hora d'haver d'organitzar les compres. No em podia emportar al nen al supermercat, principalment perquè tenien prohibit sortir de casa, i doncs, com m'ho havia de fer per alimentar-nos? Organitzar menús setmanals de 4 o 5 àpats diaris, llistes de la compra i preparar els itineraris per anar a totes les botigues que em calia... Però, i el nen? Doncs, o bé venien els tiets a casa per estar-se amb ell, o el portava al pàrquing dels meus pares a córrer amb la bici, mentre els padrins el vigilaven amb distància i mascareta. Ambdues solucions reprovables, ho sé, perquè infringien les recomanacions. Alguna altra solució?

A això, cal sumar-hi 7 hores i mitja diàries de teletreball en un servei d'infància en risc, on la motxilla professional que habitualment arrossegues s'incrementa perquè pateixes per les famílies amb les quals treballes. Les situacions de violència augmenten amb el confinament i el seu seguiment el fas per whatsapp i videotrucades. Llevar-me a quarts de 6 del matí per treballar em permetia fer una tirada d'unes 3-4 hores fins que es despertava el nen, la resta... doncs mantenint l'ordinador obert a la taula del menjador i aprofitar les estones que ell jugava tranquil i sol o mirava una pel·lícula, tot això amb interrupcions constants i no podent treballar més de 10-15 minuts seguits, i així fins a les onze de la nit.

Patia per l'aspecte emocional del meu fill. Ell, intrèpid, intens, actiu com el que més, tancat durant 101 dies en 58 metres quadrats. Vam fer algun pas enrere que ràpidament vam reconduir, com en el control d'esfínters i alguna por que va sorgir, fins que per fi, l'esperat 1 de juny, el dia 81, va poder tornar a la llar d'infants per una estona; recuperar joguines, tornar a veure amics i mestres i estar en un espai diferent. I a partir d'aquí, ja tot ha anat a millor. Esperem que res no empitjori!