La manca de professionals de la cultura al Pirineu

La major part dels ens municipals pirinencs són d'uns pocs centenars d'habitants.

Municipis que tenen com a obligació el fet de garantir els serveis bàsics, i poca cosa

més. El nombre de serveis assumits pels municipis, incrementa en les comarques més

turístiques, i els culturals són alguns d'ells, malgrat tot el personal és limitat. Tot i la

fervorosa activitat cultural i els equipaments que s'han de gestionar, manquen tècnics

de cultura, i d'especialitzats, i a més sovint manca professionalització. En molts casos,

els mateixos polítics són qui prenen les mateixes decisions tècniques. Hi hem de

sumar, i ja hi he insistit anteriorment, la manca de cooperació cultural entre municipis.

Institucions previstes per aquest fet, com els consells comarcals, han estat eines

infrautilitzades.

Malgrat la manca de personal tècnic, els municipis i els seus consistoris, no han

renunciat a tirar endavant projectes culturals de gran envergadura, com la creació i la

gestió de nous equipaments, que parteixen d'una gran complexitat i requereixen una

gran especialització per dur-los a terme. En molts casos aquests projectes

s'externalitzen. Això és molt efectiu de cara a tancar un projecte amb un pressupost i

uns terminis, i uns objectius, i una garantia de qualitat, però no va més enllà d'això. Si

no hi ha hagut un treball previ, de recerca, de gestió, i si no n'hi ha un de gestió

posterior, amb un projecte, una planificació i unes estratègies a seguir, l'equipament

va en via morta, i això ha passat en la majoria d'equipaments del Pirineu,

malauradament: els públics no són els esperats, hi ha inestabilitat en la plantilla, no hi

ha pressupost, i a canvi de consistori, hi ha qui hi creu més i hi creu menys, i sovint, el

deixen caure i a vegades tanca.

D'aquí, doncs, n'hem de treure el valor del tècnic, o del director, com el valor més

segur de l'èxit i la viabilitat d'un equipament. Tanmateix, val a dir, que també, els llocs

de treball han de mirar de ser a través de concurs públic, i amb garanties que els

aspirants siguin persones vàlides pel càrrec, i amb un projecte al darrere.