La manca de professionals de la cultura al Pirineu
Manquen tècnics de cultura, i d'especialitzats, i a més, sovint manca, professionalització
La major part dels ens municipals pirinencs són d'uns pocs centenars d'habitants.
Municipis que tenen com a obligació el fet de garantir els serveis bàsics, i poca cosa
més. El nombre de serveis assumits pels municipis, incrementa en les comarques més
turístiques, i els culturals són alguns d'ells, malgrat tot el personal és limitat. Tot i la
fervorosa activitat cultural i els equipaments que s'han de gestionar, manquen tècnics
de cultura, i d'especialitzats, i a més sovint manca professionalització. En molts casos,
els mateixos polítics són qui prenen les mateixes decisions tècniques. Hi hem de
sumar, i ja hi he insistit anteriorment, la manca de cooperació cultural entre municipis.
Institucions previstes per aquest fet, com els consells comarcals, han estat eines
infrautilitzades.
Malgrat la manca de personal tècnic, els municipis i els seus consistoris, no han
renunciat a tirar endavant projectes culturals de gran envergadura, com la creació i la
gestió de nous equipaments, que parteixen d'una gran complexitat i requereixen una
gran especialització per dur-los a terme. En molts casos aquests projectes
s'externalitzen. Això és molt efectiu de cara a tancar un projecte amb un pressupost i
uns terminis, i uns objectius, i una garantia de qualitat, però no va més enllà d'això. Si
no hi ha hagut un treball previ, de recerca, de gestió, i si no n'hi ha un de gestió
posterior, amb un projecte, una planificació i unes estratègies a seguir, l'equipament
va en via morta, i això ha passat en la majoria d'equipaments del Pirineu,
malauradament: els públics no són els esperats, hi ha inestabilitat en la plantilla, no hi
ha pressupost, i a canvi de consistori, hi ha qui hi creu més i hi creu menys, i sovint, el
deixen caure i a vegades tanca.
D'aquí, doncs, n'hem de treure el valor del tècnic, o del director, com el valor més
segur de l'èxit i la viabilitat d'un equipament. Tanmateix, val a dir, que també, els llocs
de treball han de mirar de ser a través de concurs públic, i amb garanties que els
aspirants siguin persones vàlides pel càrrec, i amb un projecte al darrere.