El poder del llenguatge

Qunu i el Transkei en general, la pàtria de Nelson Mandela, eren una terra rica en contes i llegendes. A més a més, els adults de la tribu coneixien molt bé l'art de parlar i d'escoltar i la força pedagògica, persuasiva i catàrtica de les narracions transmeses de generació en generació. De més gran, a la presó i també durant els judicis a què es va haver d'enfrontar, Nelson Mandela enyorarà i recordarà amb força aquells temps d'infantesa en què els vells de la tribu li explicaven històries a la vora del foc i li evocaven les èpoques felices de quan encara no havien arribat els homes blancs a les seves terres. El Nelson Mandela adult considerarà, ni més ni menys, que aquelles històries infantils havien tingut un paper fonamental en la formació de la seva consciència política. "La civilització occidental no ha erosionat del tot els meus orígens africans, ni tampoc no he oblidat els dies de ma infantesa en què solíem agrupar-nos al voltant dels vells de la comunitat per a escoltar el seu ric bagatge de saviesa i experiència (...) L'antiga generació que va heretar les tradicions orals dels nostres avantpassats ha desaparegut o està en vies de fer-ho..."

En la vida i la memòria de Mandela hi ha una multitud d'històries i de llegendes de tota mena, sentides durant la seva infantesa. Les llegendes del Transkei van molt sovint acompanyades d'una moralitat que ens recorda les nostres faules. En seria un exemple ben divertit la d'El conill que es quedà sense cua:

"Temps era temps es deia que arribaria un dia que cada animal hauria d'anar a cercar la seva cua, puix que cap no en tenia. Però el conill, sempre molt ocupat i potser una mica mandrós, va demanar al xacal que passés ànsia de portar-li la seva. En el tragí d'anar a buscar la seva cua, el xacal es va oblidar de l'encàrrec que li havia fet el conill... Aquesta és la raó per la qual, des d'aleshores, els conills no tenen cua".

És fàcil d'imaginar que aquesta faula divertís molt les criatures. Però també és fàcil de captar el missatge implícit que duia encriptat. Un missatge que devia ser molt més eficaç que no pas qualsevol sentència o frase feta del tipus 'espavila't' o "no demanis als altres la feina que pots fer tu", etc.

Al costat dels pares, dels adults i dels vells, la canalla del Transkei anaven adquirint la saviesa del seu poble, transmesa de generació en generació, a través del llenguatge. Una saviesa que es basava en la tradició, la qual els xhosa consideraven que era l'autèntica 'saviesa de les nacions' i que tendia a eliminar tot allò que per excés d'audàcia o de vanitat pogués posar en perill el fràgil equilibri de la seva societat. Per aquest motiu, les sentències, les dites i les frases fetes de caire conservacionista i amb to d'advertiment guspirejaven amb lluentons vius i acolorits els discursos dels vells padrins de la tribu.

Algunes d'aquestes frases, als catalans d'avui dia no ens hauria anat pas malament de conèixer-les: «No desitgis els ossos si no tens dents». «No es fa de dia dues vegades per a despertar el qui dorm». I és que «Cap elefant no nota la càrrega de la seva trompa". El poder del llenguatge és aquest: transmetre missatges que poden anar molt més enllà del que estrictament s'expressa amb el llenguatge mateix.