L'alt i clar país, el meu, en temps de Pasqua

Quan Jacques Brel va compondre aquella magnífica cançó titulada "El pla país" hi vam trobar moltes similituds amb el nostre i que cantat per Josep M. Espinàs es va traduir per "El clar país"; i ara nosaltres, fent un salt, podríem reinterpretar-la amb una versió titulada com "L'alt país". És clar que tots els països tenen zones planes, clares i altes o altíssimes, alguns amb zones desèrtiques i d'altres inundats per maresmes.

Tothom estima el seu país, sigui pla, alt, clar o de petites muntanyes; quants detalls hi podem observar que signifiquin una part substancial que identifiqui un país com a més característic.

Si jo hagués de cantar la cançó del Brel m'inclinaria per mostrar l'altitud, perquè d'altres detalls gairebé tots en tenen, i de muntanyes altes n'hi ha moltes. No vull pas dir amb això que el nostre país no sigui clar, i tant, però també té relleus, i molts.

I cada versió de la cançó és un cant de llibertat, de generositat vers el nostre país, el de tots, el d'ell; quan diu que les catedrals son com a úniques muntanyes i que els campanars recorden els pals de les veles, aquell pla país era el seu.

La cançó va ser gravada el 1962 recollint la idea d'un poema del cantant suís Jean Villard. Tots podem pensar que el mateix país potser no és el millor, però, és clar, és el propi, el nostre. Per a Jacques Brel aquest país és Flandes. La nostra versió en català ve de la mà de la Joan Argenté, gravada per Emili Vendrell (fill) Salomé, Núria Feliu i JM. Espinàs. La versió neerlandesa és del mateix Brel del 1965.

Totes les lletres en qualsevol llengua són exquisides, expliquen el mateix país, el pot identificar; per nosaltres hi juga el mar vestit de blau, el sol groc, amb núvols molt blancs, dalt d'un cel seré, però amb rius hostils, secs, a vegades torrencials... i alguna nevada abundant com a mostra del canvi climàtic.

I quan explica que:

"Tot de vells campanars entre cases i camps,

i tendríssims palmons el Diumenge de Rams,

tot de cares de sants pintades amb traç fort,

que lluiten contra el temps a cavall de la mort.

I camins plens de pols per a on ve, indiferent,

la bisa de l'oest, la llum del sol ponent.

El clar país, el meu"

I l'alt país, el meu, té també aquests senyals d'identitat de fa segles:

"Amb el fred vent del nord que arriba tramuntanat,"

Quan la parla és un clam, quan la parla és un fet,

Quan el poble és memòria i el dret a viure, un plet."

Aquest és també el meu Alt país, el del vent fred de Carcanet, el torb, de temps revoltat, i alhora clar país. Això és el que us volia explicar. Si hi afegiu que la vegetació és sublim, que neixen les roses i els lilàs, la ginesta i la flor de neu, si seguiu aquestes traces no us podeu perdre; n'hi ha més, de signes, de senyals, d'indicacions, de sentiments, d'explicacions, de connotacions, de llums i de colors, de crits, de veles i vents, que conformen i també són el meu país. D'un mar clar, d'uns prats verds, d'uns boscos frondosos, d'una plana resseca i d'uns camps de blat i ordi, d'unes platges i un mar ben blau, ple d'escuma. Si totes aquestes qualitats les contemplen en plena època de Pasqua ens resulten, potser, més autèntiques, sentimentalment més properes de quan érem joves. Sobretot quan la muntanya és plena de ginesta, la flor nacional catalana.

Ara i sempre el meu país, serà el propi, serà aquest país clar i alt, un país identificat clarament, perquè és el nostre, perquè el coneixem, perquè l'estimem, perquè és el meu, a on vivim, i ens hi guanyem la vida, les garrofes, i on la llengua ens fa deutors. Això és el que voldríem.

Qui no ha sentit mai aquesta cançó?, qui ha sentit aquesta cançó pot identificar-se amb els trets més significatius del país, perquè ella versiona els signes més clars i més significatius que cada dia trobem en la nostra geografia. Llegiu-la, escolteu-la, impregneu-se de l'essència i de les qualitats que tot país té. I escolteu la cançó cantada per Jacques Brel que fa posar la pell de gallina...

El Pla País també és el Clar País i l'Alt País, com podrien ser molts d'altres. És a dir un país que és el teu, una terra, que és la nostra, un mar, unes planes i unes muntanyes, les nostres, les de tots, a on vivim. En el forat de l'Univers hi ha un planeta que és blau, el nostre, que de lluny sembla un país, el meu, la Terra.