Jornada contínua a les escoles
De ben segur que la relació familiar hi sortirà guanyant i, de retruc, la societat
Em confesso una ferma defensora de la jornada continuada en l'àmbit escolar, així com de la reforma horària per a tots els sectors. Ho sóc, ara que sóc mare, i ho era també molt abans. Ambdues propostes, crec que contribueixen a millorar les situacions individuals i, sobretot, de les famílies.
Si a nosaltres ens deixessin triar poder fer jornada contínua o partida a les nostres feines estic convençuda que una amplíssima majoria triaríem la continuada. Per què, doncs, el que considerem que és millor per a nosaltres no creiem que ho sigui per a la canalla?
La jornada continuada permetria fer classes de 9 a 14h -amb dues pauses- i de les 14h en endavant seria la franja de menjador i extraescolars, cobrint fins a la mateixa hora de sortida actual de les escoles. Aquest canvi, permetria a les famílies recollir als infants des de les dues del migdia en endavant, segons l'organització familiar i les necessitats de cadascú: a les dues, a les tres, a les quatre... També permetria poder iniciar activitats extraescolars externes a l'escola abans, i procurar evitar que estigui fent classes a les deu de la nit.
Entenc que molts de vosaltres no us sentiu identificats amb la proposta, la gent del sector del comerç, industrials i feines amb responsabilitats horàries desajustades poc hi guanyarien amb la jornada contínua escolar, simplement la situació no us variaria, però hi ha moltíssimes famílies a qui sí que beneficiaria. Per això reclamo, també, la necessària reforma horària amb uns canvis d'horaris generalitzats, en tots els àmbits i de forma sincronitzada: feina, educació, institucions i oci.
Tant la reforma horària com la compactació de la jornada escolar i les laborals han d'afavorir a descarregar les dones de la doble i triple jornada a què dediquem el nostre temps, podent gaudir, per exemple, de més temps personal; el gran oblidat en la conciliació i tan imprescindible com la conciliació laboral i la familiar, per una bona estabilitat emocional.
I els infants? Els principals actors a qui ha d'afectar aquest canvi. Friso que arribi el dia on poder gaudir compartidament de l'oci, la família, les responsabilitats domèstiques i estones de "no fer res" sigui amb llargues tardes de sol per endavant. De ben segur que la relació familiar hi sortirà guanyant i, de retruc, la societat.
