La guerra d'Hélène Roger-Viollet

És probable que a molts el nom d'Hèléne Roger-Viollet (1901-1985) no us soni de res, però en canvi si us parlo de Robert Capa (1913-1954) ràpidament associareu aquest últim amb algunes de les fotografies més icòniques de la Guerra Civil Espanyola. Doncs com Capa, Viollet era una fotoperiodista de prestigi. Parisenca de naixement, dies abans de l'esclat del conflicte Viollet es trobava a Andorra gravant un reportatge amb el seu marit. El cop d'estat rebel agafà a Viollet per sorpresa, però lluny d'allunyar-se de la guerra optà per desplaçar-se a la Catalunya revolucionària de l'estiu de 1936 per documentar tot el que allà estava succeint aquells dies.

Viollet es convertia així en una de les primeres — si no la primera — fotoperiodista estrangera que documenta i difon imatges del conflicte a l'estranger. A ella li devem les primeres fotografies de la guerra a la Seu d'Urgell, amb escenes de gran rellevància com la gran crema de llibres i objectes religiosos que es produí a la plaça Catalunya de la capital de l'Alt Urgell durant els primers dies d'agost de 1936.

Però la figura de Viollet ha restat fins al moment força invisibilitzada, almenys si la comparem amb la d'altres fotoperiodistes homes contemporanis a ella. Com tantes altres dones, la seva tasca ha estat sistemàticament oblidada fruit del masclisme imperant a la societat i també a la història. Viollet de fet és doble víctima d'aquest sistema patriarcal: el 1985 després de tota una vida com a fotògrafa i ja amb una prestigiosa agència de fotografia, seria assassinada a casa seva pel seu marit Jean Fischer.

Els historiadors tenim l'obligació de revisar-nos i treballar per posar en el lloc que es mereixen en la història figures femenines com en aquest cas la d'Hèléne Roger-Viollet o la de la també fotoperiodista Gera Tardo (1910-1937), companya de Robert Capa al qual se li atribueixen erròniament moltes de les fotografies d'ella. Una obligació necessària i urgent que a l'Alt Urgell ens recorda aquests darrers dies el Comitè 8M amb una fantàstica iniciativa — amb exposició inclosa al carrer Major 66 — on se'ns proposa escollir entre tres dones (Palmira Jaquetti, Montserrat Alrich Sala i Jerònima Ribota) i un col·lectiu femení (les Trementinaires) perquè entrin a un nomenclàtor de la Seu d'Urgell copsat per homes.