El GRC reprèn les activitats amb públic lliurant el premi Josep Egozcue i presentant el llibre d'Amadeu Gallart

PuigcerdàDesprés de mesos sense fer activitats amb públic a causa de la pandèmia -a banda de les sortides a la natura- el Grup de Recerca de Cerdanya ha reprès aquest dissabte l'activitat al Museu Cerdà de Puigcerdà i ho ha fet per duplicat. D'una banda, ha fet l'entrega del premi Josep Egozcue-Vila de Puigcerdà a l'historiador i arqueòleg Oriol Olesti.

Des de l'entitat, el seu president, Enric Quílez, ha assenyalat que el jurat del premi ha decidit atorgar-li el reconeixement "per la seva tenaç i continuada investigació històrica i arqueològica a Cerdanya a l'època antiga i per la seva implicació amb les activitats culturals i patrimonials del territori. El premi s'hauria hagut d'entregar el setembre de l'any passat però les circumstàncies sanitàries no ho van permetre.

D'altra banda, una estona més tard ha tingut lloc la presentació del llibre "La lluita per la República a la Seu, a l'Alt Pirineu i Andorra", d'Amadeu Gallart, on hi repassa la trajectòria d'Enric Canturri, alcalde de la Seu d'Urgell durant la Segona República. A banda de comptar amb la presència de l'autor, l'acte ha estat presentat per l'historiadora Sol Gasch. Gallart s'ha mostrat content de poder fer la presentació a Puigcerdà, ja que la pandèmia havia obligat a posposar-la fins a quatre vegades.

Gallart, primer alcalde democràtic de la Seu d'Urgell, ha posat en valor que "la història sempre ens ha ajuntat a Puigcerdà i la Seu", i ha posat com a exemple el fet que en època napoleònica van formar part conjuntament del Corregiment de Puigcerdà o que durant la guerra civil la FAI en va fer les dues places fortes al Pirineu. Relacionat amb la FAI, Gallart també ha indicat que al llibre es pregunta "com pot ser que en poblacions tan pacífiques com la Seu o Puigcerdà s'hi visquessin assassinats com els de la FAI".