El futur del Pirineu

Ara que vivim en temps de canvis, potser ha arribat l'hora de preguntar-nos quin és el Pirineu que volem per al futur. Com volem que sigui el Pirineu per als nostres fills i el que viurem d'aquí uns quants anys. Volem que sigui un parc temàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona, una cosa plena de folklore -en el mal sentit del terme-, tipisme, personatges peculiars, menjars famosos i alguna festa més o menys colorista?

Volem que sigui un desert demogràfic, envellit, sense possibilitats de progrés ni de futur per les properes generacions, una terra que visqui de les subvencions, per no dir de les engrunes del centralisme barceloní, una ciutat dormitori ben comunicada amb la gran ciutat per venir a descansar els caps de setmana i que la resta dels dies està pràcticament buida?

O volem un territori dinàmic i vibrant, que promociona la seva cultura pròpia, sense tipismes, que ofereix quelcom més que paisatges i trinxat de col d'hivern i patata o campanars romànics rodons?

En definitiva, volem una terra pròspera i moderna, amb unes oportunitats semblants, encara que no idèntiques, a les que tenen els habitants de les àrees més poblades, amb una indústria tecnològica, amb professionals qualificats, d'artesans productors, de petites indústries sostenibles, que no hagi de suportar any rere any una sagnia de cervells com passa ara?

Tot dependrà de quina actitud prenem ara, de com encarem el nostre futur. En què invertim el nostre temps, diners i esforços. I sobretot, en què creiem. Perquè si volem que el Pirineu tingui futur, nosaltres, els pirinencs hem de ser els actors principals d'aquesta pel·lícula. Si esperem que ens vinguin a solucionar la papereta de fora, anem arriats. De nosaltres depèn.