El maig de l'any passat, quan tot just començàvem a sortir del confinament més dur, va començar a caminar el projecte de l'Ara Pirineus. Amb molta il·lusió posàvem en marxa el que volíem que fos un diari digital que ajudés a relligar les comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran de la mà del diari Ara. Crèiem -i creiem- que aquest és un territori ple d'oportunitats, però també de mancances, i una d'elles és justament la de l'àmbit comunicatiu. Avui, aquest projecte arriba al seu final.
Durant aquest any de vida no hem aconseguit els suports econòmics necessaris per fer viable el projecte i tampoc hem pogut fer compatibles la voluntat de la direcció nacional del diari amb la nostra. Enfocaments i postures molt lícites a totes dues bandes, però cada cop més divergents. Tant, que han fet que el projecte no continuï. Enrere deixem un any dur però estimulant, un any de molta feina per intentar consolidar el projecte i d'una forta intensitat informativa.
A nivell personal, d'aquesta etapa em quedo amb el gran aprenentatge que m'ha suposat engegar un diari digital del no-res i fer-ho tocant totes les tecles. Tampoc oblidaré l'ajuda i el compromís rebut per part dels opinadors i opinadores a qui vaig proposar de col·laborar en el projecte amb els seus articles i em van dir que sí. Uns col·laboradors que durant aquest any, de forma regular, han donat qualitat a l'Ara Pirineus gràcies a les seves reflexions i que, a sobre, ho han fet de forma desinteressada. Sempre els estaré agraït per haver-me ajudat en aquesta aventura. Tampoc oblidaré el suport rebut per part de la direcció de l'Ara Andorra, que ha estat l'empresa que ha sustentat el meu lloc de feina, que va acceptar posar en marxa el projecte quan no hi havia ni un euro garantit sobre la taula i que ha apostat per intentar mantenir-lo fins al darrer moment, malgrat ser de tot menys rendible. I finalment, un darrer agraïment per aquelles empreses i institucions que han cregut en el nostre projecte des del primer dia i hi han contribuït econòmicament bàsicament per compromís amb el territori.
L'Alt Pirineu i Aran té pocs mitjans propis que l'expliquin des del territori i ho facin amb mirada transversal, superant les muntanyes i els ports que separen els seus habitants. Tradicionalment, la informació local del Pirineu s'ha fet des de Lleida, Manresa o Girona, seguint criteris territorials o obeint a marcs mentals sovint allunyats de la realitat pirinenca. En aquest sentit, una de les funcions que preteníem fer amb l'Ara Pirineus era la d'intentar sumar actors a l'àmbit comunicatiu pirinenc. Seria convenient que, si algun dia volem institucionalitzar l'Alt Pirineu -sumant-hi l'Aran en aquells àmbits on vulgui ser-hi- disposem d'una xarxa comunicativa pròpia el més gruixuda possible. Esperem que, tot i les dificultats, entre tots algun dia ho aconseguim. Nosaltres hi hem posat el nostre granet de sorra.