L'excursionisme, escola de cultura

A Catalunya, la llibertat ha estat sempre lligada a l'excursionisme, és a dir la trobada amb la natura, amb el paisatge, amb el patrimoni, amb la vegetació, en definitiva amb la cultura, amb el país, amb el patriotisme. L'excursionisme com a esport, com a ciència. Tots els clubs i centres excursionistes ho han tingut molt clar des del primer moment; ells han estat el centre de trobada d'un anhel de sentiments que malgrat que no es deia, sí que quedava configurat amb el desig de retrobar-nos amb el país, amb el seu entorn, amb el ferm propòsit de tot anant i venint per la muntanya o el pla, anar coneixent un territori, una pàtria que ens emmarcava i ens donava la llibertat perduda.

Com no entendre l'excursionisme com a fenomen d'alliberament, de simbiosi entre nosaltres i la terra, la cultura, la llengua, el desig fervent de coneixement de l'entorn on ens ha tocat de viure? Tenim ànsies de retrobar-nos amb la naturalesa, d'estudiar aquest paisatge i de valorar tot el que els altres abans que nosaltres han dit i fet per explicar com és i com havia estat anteriorment, amb quins contorns i els canvis produïts, per establir un coneixement exacte d'allà a on som i a on anem.

L'excursionisme ha estat una de les millors fonts del catalanisme cultural, i també polític, potser per això tenim tants clubs excursionistes i veiem com els grans centres com el Centre Excursionista de Catalunya o la Unió Excursionista de Catalunya, i tants d'altres han estat escola de civisme, de catalanitat, de saber universitari, de sentit universal del món i de la Terra.

Sempre ens hem sentit solidaris dels excursionistes, de les acampades, de les grans travesses i escalades i de tot el que representa una fita excursionista, una trobada que moltes vegades havia nascut a la mateixa família i d'ella ens havia portat al centre excursionista que seria a on ens retrobaríem amb uns valors que ara hem fet nostres i hem defensat. En ple franquisme, els centres excursionistes han estat un aixopluc prou evident de la nostra llengua, de la nostra identitat. Després han sigut un lloc d'estudi de la natura, de la geografia, de tot el que ens amara com a font de coneixement de la biologia, de la botànica, de la geografia, de la història i de la literatura; el turisme actual ha nascut amb l'excursionisme i els centres d'esquí més que cap altra activitat.

L'excursionisme no ha estat una universitat però ha estat en contacte amb les universitats i hi ha col·laborat. Des del romanticisme i la Renaixença passant pel camp de la descoberta en tots sentits, així com de l'estudi multisecular, l'excursionisme ha tingut un paper fonamental en la defensa del medi ambient, de la sostenibilitat i de l'estudi dels climes de Catalunya. Quina llàstima que a hores d'ara no podem fer els grans campaments tradicionals dels centres excursionistes; campaments que eren una escola de natura i civisme, juntament amb el moviment Escolta de Catalunya recordant mossèn Batlle, Batista i Roca, i tants d'altres com Pompeu Fabra, Soler i Santaló, J.M. Guilera, Pau Vila, Fontserè, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, C.A. Torres, A. Osona, amb tots els llibres i guies publicats. N'hi ha a milers, i no puc deixar d'anomenar el llibre de 1953 L'ós blanc, de Joan Cardona, o l'Enciclopèdia de l'Excursionisme de Josep Iglésies, etc.

En tots els àmbits de la vida catalana, l'excursionisme ha tingut un paper específic i radial. El catalanisme polític ha tingut amb l'excursionisme una ajuda important, potser decisiva per fer expandir idees i activisme sociocultural i polític. Ser d'un centre excursionista és i era una patent de catalanitat, d'urbanitat i de civisme reconegut arreu. Que la muntanya és un símbol de Catalunya és ben sabut, que els cims tenen una mena de valor testimonial català també, Montserrat, Puigmal, Pica d'Estats, Pedraforca, Montseny, fins i tot, Aneto. Que els estudis sobre la masia catalana o l'important pas cap a la fixació de les comarques de Catalunya han nascut de l'excursionisme, com també temes botànics, geològics, espeleològics, zoològics, etc. Grans botànics, com Cadevall, Font i Quer, els Bolós, etc. han nascut amb l'excursionisme. Seria llarguíssim enumerar els lligams de l'excursionisme i el patriotisme, crec que tots son u. Del catalanisme excursionista en deriven accions de cultura, de política i de sociabilitat.