Un estudi revela que la gent del Pallars i l'Alt Urgell té més defenses davant del Covid que la de la Garrotxa i el Ripollès

LleidaUn estudi, anomenat Projecte GENPIR, ha analitzat la diversitat genètica de les poblacions humanes del Pirineu i conclou que aquestes tenen un component heterogeni, procedent tant de la península Ibèrica com del centre d'Europa. Tot i això, les comarques del Pallars Jussà i Sobirà i de l'Alt Urgell haurien estat més permeables als contactes amb la península i les de la Garrotxa i el Ripollès amb els de caire centreeuropeu. Aquesta variabilitat genètica afavoriria als habitants de la zona més occidental de la serralada, els quals crearien més fàcilment defenses de malalties com ara la covid-19, presentada en el seu estadi més greu. La investigació ha anat a càrrec del grup de recerca sobre Genètica de Malalties Complexes de la UdL-IRBLleida.

L'estudi l'encapçala el doctor Joan Fibla, de la Universitat de Lleida (UdL) - IRBLleida, i ha estat codirigit pel responsable del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), Óscar Lao. També ha comptat amb la participació de diversos hospitals de les comarques pirinenques. Per dur a terme la caracterització genètica s'han seleccionat 435 persones que tenen els progenitors i avis paterns i materns nascuts en aquests territoris de muntanya, amb els quals s'ha realitzat la caracterització genètica de més de vuit milions de llocs variables del genoma (polimorfismes genètics). Aquesta informació genètica s'ha comparat amb dades de gairebé 4.000 individus de 76 poblacions humanes d'arreu del món, fet que ha permès estudiar l'origen genètic de les poblacions pirinenques.

Fibla ha explicat que els resultats indiquen que les barreres geogràfiques han tingut un paper determinant a l'hora de definir els perfils genètics de la població i que aquesta té un component heterogeni procedent tant de la península Ibèrica com del centre d'Europa. Així, la distribució d'aquest mostra una gradació oest-est del component "ibèric" i una d'inversa del centreeuropeu, mentre que un tercer component sud-est (Itàlia-Sardenya) es distribueix per igual entre totes les comarques.

Així, dues terceres parts de les característiques genètiques de la població del Pirineu són pròpies dels europeus, un 25% de l'Orient, i la resta de l'Àsia i l'Àfrica. En aquest sentit, la presència del riu Segre hauria fet de barrera natural per impedir l'expansió d'alguna d'aquestes variants, segons els investigadors. Més enllà de la descripció genètica de la població, la informació obtinguda en aquest projecte permetrà definir els perfils de risc genètic poblacional a malalties comunes, proporcionant una visió actual i completa de la susceptibilitat genètica a patologies com el càncer, la malaltia coronària o la diabetis, de gran importància per a una gestió moderna i eficaç dels programes de Salut Pública.

En el cas del covid-19, Fibla ha explicat que "hi ha diferències en els factors de risc genètic en les poblacions del Pirineu, i s'observa que la gradació oest-est de risc de covid greu és menor a l'oest", i que aquest fet "es correlaciona amb la incidència de casos greus documentats fins al dia d'avui". Fins al moment, la majoria de les poblacions considerades en estudis de genètica de poblacions a Europa són d'origen urbà o estan poc caracteritzades geogràficament, representant grans regions geogràfiques o fins i tot continentals. És per aquest motiu que l'estudi de regions que presenten barreres naturals, on les poblacions poden ser ben caracteritzades i amb històries demogràfiques particulars, representa una peça important per configurar el mapa de la variació genètica a Europa.

L'estudi és la continuació d'un projecte començat el 2011 pel doctor Pedro Moral, de la Universitat de Barcelona. En aquell moment, es van recollir dades epidemiològiques i material biològic de 925 persones residents en aquesta àrea de muntanya. De fet, Moral també participa en la present investigació, així com la doctora Laplana de la Universitat de Lleida-IRBLleida; Miguel Ángel Martín, de la Universitat de Barcelona; Iago Maceda, del CNAG; i els centres hospitalaris Hospital Sant Bernabé (Berga), Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa, Hospital de Campdevànol-Hospital Comarcal del Ripollès, Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell i Hospital Comarcal del Pallars.

Els resultats obtinguts en l'estudi aporten una informació particularment interessant dins d'Europa i de la península Ibèrica. Aquests, s'han presentat aquest dijous a la Diputació de Lleida en un acte en el qual hi ha participat el president de la corporació provincial, Joan Talarn i el diputat de Salut Pública, Albert Bajona. Talarn ha destacat "la importància d'establir perfils genètics i evolucionar en el coneixement sobre malalties comunes, sobre patologies del càncer, diabetis i tot allò fins on ens pugui portar aquesta investigació".