Estrabó, el Pirineu i els pernils cerdans

Posant en dubte el «rigor» del meu article anterior, una de les persones que hi ha opinat diu que Estrabó era «grec, no romà». Aquest historiador va néixer i va morir a Amasya, a l'actual Turquia (63 aC - 23 dC), al final del període hel·lenístic. Macedònia i el Peloponès eren ja províncies romanes i el 27 aC l'emperador August va annexar la resta de Grècia a l'Imperi Romà el 27 aC.

Estrabó va escriure la seva obra mestra, Geografia, en 17 volums on relata la situació de les parts de l'Imperi i els seus aspectes humans. Coincidint amb l'època d'Octavi August, es va integrar plenament en el territori dominat per Roma, a la qual atribuïa el mèrit d'haver civilitzat el món conegut fins aleshores. Posseïa la ciutadania romana i el seu nom, que significa 'guenyo', delata el desig d'adquirir-ne la identitat.

Per això, a fi d'estalviar-me una explicació que no venia al cas, vaig dir que era romà. És més, amb la Geografia ell volia posar a l'abast dels dirigents tot el que sabia per millorar l'administració i el govern dels pobles sotmesos per l'Imperi. Quant als coneixements del Pirineu, enlloc consta que Estrabó hi hagués viatjat. Es basa en l'historiador grec Polibi (200-120 aC aprox.) per situar els ceretes 'habitants de les roques' al Pirineu central (Geografia, III, 4,11), amb capital a Iulia Libica, possiblement Llívia. En destaca la riquesa ramadera i de manera especial la cria de porcs, amb la producció de pernils molt apreciats que van arribar a la mateixa Roma.

La criança del porc no demostra que llavors fes més calor que avui, ja que el porc s'adapta a molts climes, però sí la qualitat del pernil. Un bon pernil necessita una mitjana de 15 a 30ᵒC durant els 6-9 mesos que dura l'assecat, temperatura que ara no s'assoleix: a Puigcerdà, del maig a l'octubre no supera els 14,1ᵒC.