La cultura cerdana a les xarxes socials
La dinamització de les xarxes de les entitats culturals cerdanes ha estat discreta
Durant el confinament hem consumit cultura. Hem visitat virtualment museus d'arreu del món, llegit llibres pendents o participat en actes culturals telemàtics. Des de casa hem entrat a través de les xarxes en moltes institucions del món però, i de Cerdanya? La dinamització de les xarxes de les entitats culturals cerdanes ha estat discreta. Si fem un tomb pels canals digitals dels museus cerdans de seguida ens adonem que la presència és irregular. La majoria tenen perfil a les xarxes socials però si ens hi endinsem tots ells pateixen d'una dinamització i participació feble des que es van obrir. Segurament aquest fet té a veure amb el que explicava en Gerard Cunill, director del Museu Municipal de Llívia, en l'article 'La manca de professionals de la cultura al Pirineu'.
Però, si volem anar més enllà, hi ha algunes iniciatives que ja són presents a les xarxes des de fa anys. L'Associació Universitària de Cerdanya fa nou anys va començar a penjar contingut íntegre al seu canal de Youtube; l'Arxiu Comarcal de Cerdanya fa quatre anys que hi penja algunes de les xerrades que organitza i, recentment, els treballadors de la Biblioteca Comtat de Cerdanya recomanen llibres a través de Booktrailers. El problema ve quan mirem les estadístiques i de seguida ens adonem que la majoria de publicacions no arriben al centenar de visualitzacions. Malgrat aquesta lleu participació, els intents es mantenen: aquest darrer cap de setmana el Museu Municipal de Llívia ha ofert la possibilitat de seguir algun dels actes de les Jornades Europees de Patrimoni 2020 per via telemàtica.
Cal invertir en les xarxes socials? Per descomptat ja que permeten arribar a diferents públics i ens fan presents en el dia a dia de les persones. A més faciliten la promoció, la difusió i l'accés al patrimoni cultural. El consum a la carta ha arribat per quedar-se i no només és una pràctica dels mil·lènials sinó que els boomers, nascuts entre 1946 i 1964, ja hi estan completament immersos. Els museus, centres culturals i institucions s'han d'adaptar a les noves maneres de consumir però cal que el producte estigui ben dinamitzat i sobretot ben editat.